El dimarts vinent, 19 de maig, el cantautor vilanoví Joan Collell (1946 - 2017), conegut artísticament com Pere Tàpias, hauria complert 80 anys. Per recordar-lo i homenatjar la seva obra, Joan Reig recupera una versió que en va fer de la cançó "La cadira" amb Oest Trip ara fa prop d'una dècada. I avui, n'estrenem el clip en primícia. 


Pere Tàpias ha estat un dels músics amb més personalitat i carisma de la Nova Cançó. I, juntament amb La Trinca, el més divertit. La majoria de les seves cançons tenien una clara voluntat humorística, moltes d’elles amb un transfons social, però també n'hi havia que descrivien el món de manera poètica.

Ara fa 10 anys, Enderrock va iniciar una campanya de reconeixement a Pere Tàpias amb l'edició d'un disc d'homenatge i la voluntat de fer un espectacle. La mort de l'artista, l'abril de 2017, va arribar abans que això es pogués dur a terme. El disc finalment es va editar [Un pèl nou, un pèl antic (EDR Discos, 2017)], i l'homenatge es va reconvertir en una presentació en directe del disc a Vilanova i la Geltrú. Un dels participants al disc va ser Joan Reig & Oest Trip.

Reig va triar la cançó “La cadira”, una peça que forma part del seu propi bagatge musical. “Fa molts anys, molt abans d’Els Pets, jo ja l’havia tocat en directe. En aquells temps anava amb un grup de folk que es deia Gramola, que sortíem el dia dels pastorets. Quan s'acabaven els pastorets, ens canviàvem de roba i sortíem a tocar. Amb harmònica, guitarres acústiques, etc., fèiem diverses cançons, per exemple “Matí” d’Els 3 Tambors i també “La cadira” de Pere Tàpias. En una d’aquestes actuacions va venir Lluís Gavaldà i va tocar el baix. Em sembla que és l'única vegada a la seva vida que ha tocat el baix i va ser el primer cop que vam tocar junts", recorda Reig.

Sobre “La cadira”, el de Constantí explica: "m’agrada perquè és molt surrealista, amb aquest humor absurd que propi del Pere Tàpias. La versió original és com molt blues, molt arrossegada, amb una instrumentació elèctrica que podria ser rock… i els Oest Trip la van transformar totalment, amb aquesta coda llarga i aquest rotllo psicodèlic que feien”. Un ambient psicodèlic que ara també ha passat al vídeo que estrenem avui. "La premissa que vaig donar a la Judit Sabater i l'Aleix Costa, que són els responsables del clip, va ser buscar aquest rotllo de finals dels 60."



“Pere Tàpias feia un tipus de cançó d'humor bastant peculiar", analitza Reig. "Podia ser similar a La Trinca, que eren els amos del gènere, però hi havia una cosa que els diferenciava molt: ells feien muntatges teatrals i, en canvi, el Pere anava amb una guitarra sola als recitals. Els discos estaven molt ben arranjats, però als directes anava sol, i omplia l’escenari amb la seva presència i les seves bromes, per exemple presentant els músics que l’acompanyaven, que eren tots ell mateix. Eren tan bons els comentaris que feia com aquesta cançó humorística, però carregada també de crítica social.”

Per tot plegat, el bateria d'Els Pets pensa que Pere Tàpias mereix més reconeixement com a artista. “M’agrada reivindicar-lo perquè em sap greu que la gent el recordi més com un personatge de la gastronomia que com a cantant. Ell no era gastrònom, era un bon vivant i d'això en va fer un ofici. Es va convertir en un personatge popular, mediàtic. Sap greu perquè el més important que ha deixat són les seves cançons, la seva música i els seus discos.”