La música infantil

| 10/02/2012 a les 07:00h
Arxivat a: Backstage
 Em poso a escriure aquestes ratlles quan fa pocs dies que ha començat la segona volta dels Premis Enderrock, que tenen molt de prestigi al nostre país. La música per a infants no hi sol ser representada, i si hi és, hi és en comptagotes. 
D’entrada això podria sorprendre atesa la gran producció musical catalana en aquest sector. Però no deixa de ser un reflex del que passa en el món de la música: quan dius que et dediques a crear cançons per a infants hi ha com una sensació de desprestigi impressionant. La música per a nens i nenes és la més mal valorada socialment parlant.
Curiosament, a vegades es dóna el cas que cantautors de reconegut prestigi en la música destinada a un públic adult inclouen cançons infantils en el seu repertori i en els seus discos. O bé grans produccions de música per a infants són encarregades a músics que en principi no tenen aquest camp com a dedicació principal. Llavors sí que es valora.
Si escoltem propostes actuals de música per a infants del nostre país descobrirem que no tenen res a envejar a les creacions que es fan per a públic adult en la invenció i la qualitat sonora i interpretativa. M’atreviré a dir més: hi ha música per a infants de molta més qualitat que molta música per a adults. Dit d’una altra manera: hi ha música per a adults que és més infantil que la música per a infants, però com que és per a adults té tot el reconeixement social.
En tot plegat hi ha una qüestió que no veig gens clara. La música té edat? En el cas de les cançons jo diria que tenen una edat de començament però no de final. Comencen quan l’oient té la capacitat per a entendre la lletra, però a partir d’aquí, aquella cançó pot agradar fins a la vellesa. Els infants són el públic adult del futur. Si de petits han escoltat bona música, de grans voldran seguir escoltant bona música.
És per aquesta raó que la música destinada al públic infantil no s’hauria de menystenir i s’hauria de valorar al mateix nivell que la resta.
Aquí deixo com a exemple de tants altres que hi ha a Catalunya un enllaç al meu darrer disc  i a totes les meves cançons publicades. Es poden fer dues coses. Pensar: "És musica per a nens i nenes, no val la pena escoltar-la". O bé un s’hi pot entretenir i potser s’emporta alguna sorpresa. O no.



Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais