Oriol Maspons, mestre de mestres

El mític fotògraf de la 'gauche divine' mor a l'edat de 84 anys

| 12/08/2013 a les 16:45h

El fotògraf Oriol Maspons ha mort avui a Barcelona a l'edat de 84 anys. Maspons és un dels fotògrafs catalans més representatius dels anys de l'anomenada gauche divine. Va publicar a revistes com Paris Match, Elle i Bocaccio, té obres exposades al Museu d’Art Modern de Nova York i els seus retrats i fotografies han il·lustrat obres literàries com Poeta en Nueva York, de Federico García Lorca. En l'àmbit musical Maspons va treballar intensament amb artistes com Pi de la Serra o Raimon, entre molts d'altres. La seva tasca va suposar una ruptura i un pas endavant per a la fotografia catalana, emparentant-la amb els principals corrents europeus en el context especialment difícil de la dictadura, mostrant la realitat social en un Estat espanyol on imperava la "pau" franquista. Juan Miguel Morales, un dels responsables de fotografia de la revista Enderrock, rememora en aquest article la figura i l'obra del fotògraf. El text està il·lustrat per un retrat de Maspons obra del propi Morales, la darrera fotografia del mestre, realitzada fa pocs mesos per a la secció Click de la revista Enderrock



Oriol Maspons és imprescindible per entendre l’evolució de la fotografia del segle XX al nostre país. L’any 1951, sent membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, ja va demostrar el seu esperit crític amb la manera de fer que es potenciava en aquell moment, marcada pels concursos de les agrupacions i més preocupada per la tècnica i la forma que per narrar la realitat social. 
Per aquest fet no va ser-ne soci durant gaire temps. Van ser importants els dos anys que va viure a París (1955-1956), on va col·laborar amb la revista especialitzada AF i va coincidir amb els millors fotògrafs de l’època, com Brassaï o Cartier-Bresson. Per això, quan a principi dels anys seixanta –Edigsa primer i Concèntric després– li van demanar que realitzés les portades dels discos dels nous músics catalans, Maspons estava ple d’idees i ganes. Això queda reflectit en un material fotogràfic d’una notable qualitat. Oriol Maspons és l’autor dels retrats de les portades dels primers discos de Josep Maria Espinàs, Raimon, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra, entre molts altres. En aquesta tasca va tenir opció d’aplicar tot el que havia après a París, influït per les imatges de les revistes de moda i els reportatges dels millors professionals internacionals, elaborant un concepte modern i diferent del que es feia en aquell moment a l’Estat. “La proposta musical, en general, no em semblava especialment atractiva, però em sorprenia i m’animava a treballar el fet que fessin cançons en català”, explicava el fotògraf. 




L'única fotografia d'Els Setze Jutges
Seva és la primera i única fotografia conjunta d’Els Setze Jutges, realitzada a l’estudi que tenia el fotògraf al barri de Gràcia. A la imatge apareixen Josep Maria Espinàs, Delfí Abella, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Remei Margarit, Maria Amèlia Pedrerol, Francesc Pi de la Serra i Miquel PorterJoan Manuel Serrat no hi és, tot i que en formava part des de l’any 1965, perquè es va despistar i no va arribar a temps a la sessió. Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Rafael Subirachs no es van incorporar al col·lectiu fins a l’any 1967. 



Pi de la Serra, un jove tenaç
Pi de la Serra va ser un dels artistes més retratats per Maspons. El va retratar tan en solitari com en companyia d'Els Setze Jutges, col·lectiu al qual el músic i guitarrista s’havia incorporat quatre anys abans. Aquesta Imatge és de la sessió fotogràfica per a la portada del tercer EP de Pi de la Serra, de 1966, editat per Edigsa, que es coneix amb el títol de la primera cançó, “La moral”. L’ideòleg de la Nova Cançó, Lluís Serrahima, va escriure a la contraportada del disc: “És prou jove perquè amb un treball tenaç pugui aconseguir donar tot el que porta dins, que no és pas poca cosa”.





Raimon, als 23 anys
Maspons també va treballar intensament amb Raimon. El cantautor xativenc va ser retratat amb 23 anys pel fotògraf l’any 1964 en una sessió promocional. Una altra foto d’aquesta mateixa sèrie va ser la portada del seu primer LP Disc antològic de les seves cançons (Edigsa, 1964), alhora que les altres imatges alternatives van ser reproduïdes en alguns cartells de l’època.





Arxivat a: Enderrock