El cantautor barceloní Marc Parrot suma el talent del Quartet Brossa al projecte per presentar El frec i la bala (U98 Music, 2026). El treball tindrà noves sonoritats i musicacions de poemes a partir dels arranjaments d’Aleix Puig, i el presentaran aquest dijous 26 de març a l'Auditori de Barcelona, en el marc del festival BarnaSants.



Com has plantejat el teu nou projecte a partir de musicacions de poetes?
Un cop més, aquest nou projecte parteix de les ganes d’experimentar i obrir nous territoris en l’àmbit de la música. Darrerament he treballat en produccions d’altres artistes i he compost bandes sonores, però tenia ganes de fer alguna cosa amb el meu nom, que em permetés investigar noves sonoritats i treballar amb la poesia.
 
I per què vas triar el Quartet Brossa?
Vaig considerar que el Quartet Brossa podria ser un bon còmplice perquè, tot i ser una formació clàssica, està integrada per uns talents creatius increïbles. Per exemple, Aleix Puig fa uns arranjaments de tot tipus i no té cap por del risc ni de la transgressió. Els ho vaig proposar, van acceptar i a partir d’aquí ens vam posar a treballar.

Quant a l’estil musical, has evolucionat cap a alguna línia en concret?
Bé... [Riu] Si les cançons d’abans eren bones, aquestes són l’hòstia. Fora bromes, crec que he obert nous camins en la manera de compondre. A més, en tots els casos, les cançons parteixen de temàtiques més elevades.


Com definiries aquesta sonoritat?
Són cançons enfocades des d’un lloc molt més elevat, des del punt de vista musical. Això m’ha fet plantejar què havia de fer com a cantautor arpejant amb la guitarra. I m’he buscat la vida, de manera que completo el quartet posant-hi, per exemple, més baixos i més mala llet.
 
Com es fa això?
Doncs amb una guitarra elèctrica octavada faré els baixos de la majoria de cançons, i a més hi sumaré distorsió. Tot plegat em donarà un registre que sonarà més rocker. Estic molt content amb el Quartet Brossa, perquè és una coŀlaboració creativa al cinquanta per cent. Tot i que la majoria de cançons les he compost jo, els arranjaments els han fet ells.
 
Hi haurà més musicacions com “Vincles”, de Joan Vinyoli, finalista del darrer Premi Miquel Martí i Pol?
Sí, hem musicat un parell de poemes per al disc. Hem fet un esforç clar per anar més enllà amb les lletres. No vol dir que totes siguin especialment poètiques, sinó que reflecteixen històries reals i viscudes.