Tres segles de música i resistència, a 440Clàssica

El número d'abril-maig és un monogràfic sobre 'Les músiques dels 1714s'

| 14/05/2014 a les 07:00h
Arxivat a: 440Clàssica&Jazz
La música en temps de la Guerra de Successió i la manera en què el 1714 perviu en la memòria col·lectiva a través de la música ocupen el número 17 de la revista 440Clàssica, un monogràfic que inclou a més el doble-CD amb l'òpera 1714 - Món de guerres (EDR Discos, 2014). La revista s'ha fet amb la col·laboració del Museu de la Música i complementa l'exposició Les músiques dels 1714s, que s'inaugura aquesta mateixa setmana a L'Auditori de Barcelona. Un retrat de Felip V cap per avall, a la manera del que s'exposa al Museu de l'Almodí de Xàtiva, ocupa la portada.


En el marc del Tricentenari, el Museu de la Música de Barcelona ha produït l'exposició Les músiques dels 1714s, que es pot visitar a L'Auditori de Barcelona del 14 de maig al 19 d'octubre. La mostra té dos grans fils argumentals: les profundes transformacions musicals que es van viure a Catalunya i Europa a  principi del segle XVIII, i la manera com el mite i el record del 1714 es perllonga en la societat a través de la música.
En sintonia amb aquesta exposició, la revista 440Clàssica presenta un número especial on s'analitzen des de diversos vessants i lectures el context històric, els sons de la vida quotidiana al segle XVIII, les músiques i les danses que l'animaven, la propaganda cantada dels dos bàndols, l'arribada de l'òpera a Catalunya en aquells anys convulsos, les ferides de l'exili... i també unes quantes curiositats, com el gran prestigi internacional que van assolir les cordes de budell fetes pels lutiers de Barcelona, la gran quantitat de goigs per cantar que es van imprimir a la Barcelona assetjada, la simbologia austriacista i borbònica amagada en instruments i panys de porta, o el viatge que la xocolata, la beguda de moda, va fer de Barcelona a la Viena dels exiliats catalans i austriacistes.

Doble CD d'un món de guerres
A més, amb aquest número s'encarta un doble-CD especialment indicat: l'òpera 1714 - Món de guerres (EDR Discos, 2014), que es va estrenar el 2004 al Festival del Castell de Peralada i al Grec de Barcelona. Amb llibret d'Albert Mestres i composicions de Josep Vicent, Josep Maria Mestres Quadreny, Josep Vicent, Ximo Cano, Carles Dénia, Rafael Reina, Joan Enric Canet i Ramon Ramos, l'obra és una reflexió provocativa i polièdrica sobre els desastres de la guerra.


Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais