L’impulsor del rap de la terra i guanyador del Sona9 2017, Senyor Oca, ha fet una recerca dels seus orígens, ara fa 13 anys, amb l’edició remasteritzada de la seva primera maqueta, Entre druides (autoeditat, 2026), publicada aquesta vegada en format d’LP de vinil.
Senyor Oca és un dels noms referents del hip-hop en català. Liderat pel raper —i infermer— barceloní Sergi Sala, el projecte va néixer el 2013, però no va ser fins a l’any 2017 –quan Senyor Oca es va proclamar guanyador del concurs Sona9– que la proposta va començar a créixer per esdevenir una de les veus més crítiques i reivindicatives d’una nova escena amb denominació d’origen anomenada ‘rap de la terra’. Amb sis àlbums publicats i la reedició de la seva primer gravació, Entre druides, Senyor Oca assegura que mai s’ha posat cap límit en la seva carrera. “El motor no s’atura i el límit només el podrà posar la nostra pròpia curiositat –afirma–. La següent frontera sonora que ens hem proposat és fusionar el nostre missatge de sempre amb la potència de les bases de la música electrònica.”
Sobre la reedició d’aquella maqueta iniciàtica, Sala afirma que “més que una mirada nostàlgica és una reivindicació de la base. Tornar a publicar Entre druides al cap de tretze anys ha estat com tancar un cercle amb el ‘jo’ que va començar a escriure sense saber on arribaria. Les conviccions són les mateixes, amb respecte per les arrels abans de fer créixer noves branques”, explica. “El rap de la terra és una actitud de connexió amb l’entorn que continua viu, però ha madurat. Ja no és sols el crit salvatge del bosc, sinó una consciència més nua i polida. Em preocupa la pèrdua d’identitat en un món hiperconnectat però buit. Les rimes són ara una reflexió interna per la supervivència de l’essència en un entorn que ens vol a tots iguals i submisos.”
Sobre la sonoritat del disc, Senyor Oca admet que “hem apostat pel rap orgànic com un exercici per mirar enrere i valorar el so cru de la banda. De tota manera, la nostra direcció anirà cap a l’electrònica evolucionada. Aquest treball ha estat un parèntesi necessari, una respiració profunda enmig del so més sintètic, modern i digital que ens defineix.”

.jpg)
















