'Són coses que passen' s’allunya de la proposta més trap i reggaeton que travessava l’àlbum de debut 'Mode avió'. Per què heu decidit distanciar-vos de les músiques urbanes?
El primer àlbum tenia un vessant més variat, que anava des del trap fins al pop. Per a aquest EP, en canvi, hem volgut desmarcar-nos del gènere urban i centrar-nos en altres tipus de sonoritats, encaminant-nos cap a la professionalització del projecte. Al cap i a la fi, SDP509 hem crescut i evolucionat i també ho han fet les nostres preferències musicals, de manera que les noves composicions reflecteixen aquest moment.
Després d’un disc llarg de dotze cançons, us heu inclinat de nou per gravar un EP. Per què?
L’EP representa un punt d’inflexió i, alhora, una etapa de transició cap a la maduresa sense perdre la nostra essència. El també vocalista Josep Forcada ha continuat sent un dels productors, però també hem tingut la visió externa del músic i productor Marc Riera (Doctor Prats), gravant al seu estudi Moriagatte! Studio. La preferència del format EP també té la seva raó, perquè preferíem fer poques cançons però ben fetes que no pas a la inversa.
De la mateixa manera que heu gravat la nostàlgica “Cantant records”, també oferiu una actitud més burleta amb “Cuc de seda”. Quina mena d’històries us inspiren?
La narrativa de les cançons va venir definida pel títol del disc, Són coses que passen, que ens va permetre inspirar-nos en vivències universals com l’amor, el desamor, la festa o l’impacte dels records per compondre. I és així com va acabar florint aquesta barreja de temàtiques diverses i, també, d’estils musicals.
“Cuc de seda” incorpora una clara influència de rap i electrònica al pop típic de les vostres creacions.
La idea ens va sorgir de manera molt orgànica. Els membres del grup ens vam tancar en una casa per crear el nou treball, i al final l’heterogeneïtat dels temes és resultat d’estar tots junts component, perquè anàvem dient idees i les ajuntàvem. El tema “Cuc de seda” és un bon exemple d’aquesta confluència.
“Veig veig” és un paral·lelisme amb el joc infantil, i al primer disc el tema “Nen petit” també feia referència a una etapa d’innocència i descobriment. És una manera de recordar la infantesa?
No va ser intencionat, però és cert que aquest moment de la vida ens inspira, i també depèn de qui escrigui la lletra. Amb “Veig veig” vam trobar un fil conductor interessant, identificant una certa nostàlgia. A més, ens va agradar el doble sentit.
En canvi, “Són coses de la vida” assumeix la marxa d’un amor i gairebé l’agraeix per poder recuperar l’alegria. Us considereu persones positives en general?
Sí, la veritat. De fet, intentem que la nostra música transmeti un missatge positiu, tot i els mals moments que a vegades hem d’afrontar a la vida. És la nostra manera de treballar, ens trobem més còmodes fent composicions animades que no de caràcter més trist.
En aquest tema feu una cita de la mítica “Yo quiero bailar” de Sonia y Selena. Us agrada el pop d’aquest duet eivissenc?
Va ser molt natural, gairebé inconscientment va sorgir aquesta referència. Ens agrada la música festiva, i la seva influència és molt evident a les nostres cançons.
Sou set membres que poseu la veu i formeu part del grup. A vegades us costa trobar un acord a l’hora de prendre decisions?
A vegades sí, perquè som molts, i és normal que hi hagi opinions diverses. Tot i això, davant les diferències, debatem i sovint fem votacions per arribar a un acord just. Sovint pot arribar a ser complicat, però som amics de tota la vida, per la qual cosa ens respectem i sempre trobem un equilibri entre totes les idees.
Què queda del projecte primerenc amb què vau publicar “509”, “Res millor” i “Fuck lo típic” l’any 2020?
Han passat sis anys, i hem anat evolucionant i aprenent al llarg del temps. Des del 2024, amb el disc de debut, hem adoptat una visió més professional del projecte, i ara anem cap a aquesta direcció. El que queda d’aquell moment és l’amistat, que al cap i a la fi és el més important per a nosaltres.
On us podrem veure aquest 2026?
Per ara hem fet un únic concert a la sala El Sielu de Manresa i va ser molt bonic, la gent va estar molt entregada i ens ho vam passar molt bé. Amb les 300 entrades venudes vam fer sold out, i la nit es va convertir en una celebració memorable. I tenim alguns concerts més aquest estiu, a la Festa Major de Sants, Artés o Vilassar de Mar.
.jpg)
.jpg)
