Guillem d'Efak Foto: Imatge extreta del llibre 'Balada d'en Guillem d'Efak' (Document Balear, 1997), escrit per Bartomeu MestreEl març de 1965 va sortir el primer disc de Concèntric. L’artista escollit per encapçalar el llançament de la nova companyia va ser un jove mallorquí de raça negra desconegut al món discogràfic: Guillem d’Efak. Oficialment, Guillem Fullana i Hada d’Efak havia nascut a Asobla, a la regió de Río Muni, a la Guinea Equatorial el 23 de març de 1929. Era fill, segons afirmava, d’una princesa pàmue i d’un guàrdia colonial mallorquí que en jubilar-se el 1932 va tornar a casa.
Sembla que per aconseguir emportar-se el nen va falsificar la data de naixement, que en realitat s’havia produït el 1930. Després de fer diverses feines –veremador i miner, per exemple, i d’haver cantat per als turistes a Mallorca– va acceptar una proposta de Josep Maria Llompart de cantar en català i al cap d’un temps es va establir a Barcelona. Tot i el seu gran talent, D'Efak sempre es va considerar poeta i fins i tot va ser guardonat amb el premi Carles Riba l’any 1966 pel seu poemari Madona i l’arbre.
El seu debut va ser Veu de Mallorca, un EP que contenia “Adéu, Andreu”, “Avemaria de Robines”, “No me sap greu” i “Balada d’en Jordi Roca”. El mateix any 1965 va gravar tres discos més: Blues –amb “Blues en sol”, “Ran, ran” i “Dissabte”–; Vell riu nostre –amb l’adaptació d’“Old Man River”, “Quan la tarda” (“Walkin’ My Baby Back Home”) i “Tots aquests dois” (“These Foolish Things”)– i Plorant –amb la versió de “Cry”, “Setembre, temps plujós” (September in the Rain”), “Febre” (“Fever”) i “Com ahir” (“As Time Goes By”)–. A més, va participar en un disc de nadales amb “Santa Nit”.
L’arribada de Guillem d’Efak a la música en català de la mà del nou segell Concèntric va provocar la reacció d’Edigsa, que va respondre amb un disc d’un altre cantant negre: Joe Martin. Però la dimensió artística d’un i altre era incomparable i Martin només va enregistrar un disc, Amèrica canta (Edigsa, 1965), amb quatre adaptacions al català d’estàndards americans.
Guillem d’Efak va ser un dels primers que es van professionalitzar cantant en català. Va inaugurar en directe La Cova del Drac el desembre de 1965, però la seva carrera artística va ser curta. El 1966 va publicar un senzill anomenat El dimoni Cucarell (amb “La història del dimoni Cucarell” i “Cançó del dimoni Cucarell”) i un EP, Les cançons de Guillem d’Efak, amb “Plou i fa sol”, “Tant com te cerc”, “Les illes” i “El castell d’iràs i no tornaràs”. No va editar cap més disc fins al 1968, en què es va acomiadar
amb dos EP més: Cançó de Son Coletes (“Sa cançó de son Coletes”, “Inventari de tardor” i “Mai de mais”) i Cançó per les dones (amb “Cançó per les dones”, “El pelegrí”, “Cavallet de serp” i “Nit d’insomni”).
El 1968 es va produir el trencament entre els cantants catalans, i alguns van fer cançons també en castellà. D’Efak, fastiguejat, va decidir plegar: “Quan els amics es barallen, els enemics se n’aprofiten. Va passar el pitjor que podia passar: perdre l’autèntic sentit intern del moviment”. A partir d’aquell moment es va centrar en l’escriptura i va seguir un reguitzell d’oficis diversos, com fer de guia turístic.
El 1984 va incloure la cançó “Per pujar a Lluc a peu” al disc Lluc i el poble (Blau). El juny de 1994 els seus companys de la Cançó li van retre un gran homenatge a l’Auditòrium de Palma. Hi van cantar Raimon, Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Núria Feliu, Pi de la Serra, Marina Rossell, Tomeu Penya i una vintena d’artistes més. Guillem d’Efak va morir el 15 de febrer de 1995, ara fa vint anys, a Palma en no superar un càncer que se li havia detectat un any abans.
Homenatge central a Mallorca
Com a referent de la cançó en català, molts músics han connectat amb les cançons del pioner de Mallorca: Joan Manuel Serrat versionant "Balada d'en Jordi Roca", Maria del Mar Bonet i "Blues en sol" o bé la proposta per recordar la seva obra de l'illenc Marcel Pich, entre altres.
Des de Manacor, en el vintè aniversari de la seva mort, l’associació juvenil Xítxeros amb Empenta amb la participació de la delegació de l’Obra Cultural Balear de Manacor i d’Art Cool Actiu han organitzat un homenatge per reactivar la memòria de l'artista amb la iniciativa 20anys20dies. L'acte central serà aquesta tarda a càrrec de la Banda de Música de Manacor, que recuperarà la rapsòdia Siau qui sou.
El 1984 va incloure la cançó “Per pujar a Lluc a peu” al disc Lluc i el poble (Blau). El juny de 1994 els seus companys de la Cançó li van retre un gran homenatge a l’Auditòrium de Palma. Hi van cantar Raimon, Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Núria Feliu, Pi de la Serra, Marina Rossell, Tomeu Penya i una vintena d’artistes més. Guillem d’Efak va morir el 15 de febrer de 1995, ara fa vint anys, a Palma en no superar un càncer que se li havia detectat un any abans.
Homenatge central a Mallorca
Com a referent de la cançó en català, molts músics han connectat amb les cançons del pioner de Mallorca: Joan Manuel Serrat versionant "Balada d'en Jordi Roca", Maria del Mar Bonet i "Blues en sol" o bé la proposta per recordar la seva obra de l'illenc Marcel Pich, entre altres.
Des de Manacor, en el vintè aniversari de la seva mort, l’associació juvenil Xítxeros amb Empenta amb la participació de la delegació de l’Obra Cultural Balear de Manacor i d’Art Cool Actiu han organitzat un homenatge per reactivar la memòria de l'artista amb la iniciativa 20anys20dies. L'acte central serà aquesta tarda a càrrec de la Banda de Música de Manacor, que recuperarà la rapsòdia Siau qui sou.
.gif)
