Gemma Humet Foto: Júlia QuintanaDesprés de cantar a Ovidi Montllor al costat de Toti Soler, i de passejar durant dos anys Salvador Espriu pels escenaris, al costat de Toni Xuclà, Gemma Humet debuta en solitari: "He après a cantar des de l'escenari posant la sinceritat i la humilitat per davant de tot, intentant fer arribar tot el que sóc a l'espectador sense pretensions. No importa si el que cantes no és perfecte, l'important és que sigui de debò".
El 17 d'abril presenta Si canto enrere (Satélite K) al Palau de la Música, dins el cicle Bandautors, en un espectacle en què pujaran a l'escenari múltiples músics: "Si va bé, en passaran tretze o catorze". Humet promet un concert de presentació amb un directe molt especial, amb sorpreses, i en el qual la cantant es mostra molt il·lusionada.
Gemma Humet no es plantejava el treball en solitari com una cosa imminent, i explica que mai havia compost seriosament. Malgrat això, li agradava escriure i va provar d'unir dues de les seves grans passions: la música i la lletra. Si canto enrere (Satélite K) inclou cançons que ha escrit ella mateixa, però també ha musicat poemes: "Al disc hi ha dos poemes musicats. Un de Frederico García Lorca, 'Gacela del amor desesperado', el primer tema que he compost jo, i un poema de Miquel Martí i Pol, 'Petita suite', que va musicar fa molts anys el meu pare".
Si canto enrere no és un títol elegit en va, sinó que l'ha titulat així perquè és una mirada al seu recorregut com a cantautora. "Significa fer una recapitulació de les meves vivències", explica. Són dotze cançons que parlen d'ella, ja sigui perquè les ha escrit o perquè han tingut alguna relació amb la seva vida: "Escrivint es meves pròpies cançons tinc l'oportunitat d'explicar les meves històries. Ara tinc l'opció de mostrar-me sincera del tot des de l'escenari."
"El noi de les places buides" és la cançó que hem estrenat a l'EDR aquesta setmana. Parla de les nits al Gòtic, Ciutat Vella o el Born, on "sents que la ciutat és teva i de la persona que passeja amb tu".
Si canto enrere no és un títol elegit en va, sinó que l'ha titulat així perquè és una mirada al seu recorregut com a cantautora. "Significa fer una recapitulació de les meves vivències", explica. Són dotze cançons que parlen d'ella, ja sigui perquè les ha escrit o perquè han tingut alguna relació amb la seva vida: "Escrivint es meves pròpies cançons tinc l'oportunitat d'explicar les meves històries. Ara tinc l'opció de mostrar-me sincera del tot des de l'escenari."
"El noi de les places buides" és la cançó que hem estrenat a l'EDR aquesta setmana. Parla de les nits al Gòtic, Ciutat Vella o el Born, on "sents que la ciutat és teva i de la persona que passeja amb tu".
Pau Figueres l'acompanyarà en aquesta nova aventura. "Ja fa molts anys que ens coneixem i que toquem plegats. De fet va ser de les primeres persones amb qui vaig topar a l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya)", explica. Figueres juga un paper molt important en el treball de la cantautora terrassenca, i ha ajudat que sorgeixi el disc: "Ell em coneix molt musicalment, sap el que m'agrada i el que em funciona. A més, és un músic amb una sensibilitat gegant. Com a productor ha fet pràcticament tots els arranjaments del disc i com a guitarrista ha gravat gairebé totes les guitarres que hi ha", conclou Gemma Humet.
.gif)
.png)
