15-11

| 29/12/2015 a les 00:05h

 
15.


BLAUMUT
El primer arbre del bosc
(autoeditat)

L’univers oníric de Blaumut va calar fort amb el debut El turista (Picap, 2012), i les expectatives s’han complert amb escreix al segon disc. Un còctel excels de pop-rock, arranjaments clàssics profunds i escenaris incerts que s’acosten a l’impressionisme més genuí.
 

14.
 


SOPA DE CABRA
Cercles
(RGB Suports)

El repte dels gironins ha estat posar-se a prova. S’han desafiat a ells mateixos 14 anys després per garantir estar a l’altura de la seva pròpia llegenda. Ben tornats, miren enrere amb nostàlgia però afronten un pop madur, lluny del fervor rocker adolescent.

 

13.


BIKIMEL
Morir d'un llamp
(Satélite K)

Els dons de Bikimel tenen a veure amb la creació d’un bell univers líric i una veu excepcional. El blues’n’soul propi desemboca en una cançó d’actitud rockera, amb un fort protagonisme de la interpretació vocal i instrumental.

12.



ASPENCAT
Tot és ara
(Halley Records)

La València rebel segueix viva i atenta per traslladar els anhels d’una societat més madura i social a través de la música. Aspencat consolida un discurs sonor que barreja reggae, electrònica, rap i drum’n’bass, sense oblidar els sons d’arrel a través del llaüt i els arranjaments de corda.
 

11.



PI DE LA SERRA
Dues tasses
(Temps Record)

Pi de la Serra mira enrere per donar una nova dimensió a clàssics com “Verda” (en temps en què ja no hi ha censura ja canta “Merda”), reivindica el blues i escriu noves cançons que no tenen res per envejar del seu armari històric. Joan Pau Cumellas (harmònica) i Amadeu Casas (guitarra) acompanyen de nou un personatge que encara ‘posa a caldo’. Imprescindible.

 
<< inici    << 41-50    << 31-40     << 21-30     << 16-20   
 
   << 06-10     << 01-05
Arxivat a: Enderrock