Ia Clua. Foto: Juan Miguel Morales Malauradament, molta gent no sap qui és Ia Clua, i entre els que el coneixen, una bona part només sabria dir que és l’autor de la música d’“El gessamí i la rosa”. Es tracta d’un poema de Josep Carner que Clua va musicar de manera excepcional, que va cantar al segon disc d’Ia & Batiste i que ha estat versionat per artistes com Max Sunyer, Xy, Dyango o Joan Manuel Serrat.
Ia Clua no és només “El gessamí i la rosa”. És Dos + Un , un grup jove que va formar amb el seu germà Jordi (avui reputat baixista) i amb Manel Joseph, que anys més tard serà l’alma mater de l’Orquestra Plateria. És Ia & Batiste, el duet de surrealisme intimista que va excel·lir per la combinació de veus i que va viure dues etapes, als setanta i als noranta. És Moto Clua, una aventura en solitari que només deixaria un disc, Amic Majèstic (Ariola, 1978) –l’únic disc oficial que no ha estat mai editat en CD–, produït per Serrat i amb cançons generacionals. I Ia Clua és la seva aventura en solitari, la que el va dur a signar un únic disc amb el seu nom i cognom: El món on visc (Picap, 2006). La malaltia i la mort li van arribar just quan començava a preparar un nou treball que no ha arribat a existir.
Hem d’escoltar més Ia Clua. I hem d’escoltar més Jordi Batiste, més Manel Joseph, més Guillermina Motta… Conèixer l’obra dels nostres artistes també és estimar el país. Fa cinc anys que va morir Ia Clua, i la seva obra –més enllà d’“El gessamí i la rosa”– encara no ha estat reivindicada com convé. Us convido a conèixer Ia Clua, a recuperar Ia & Batiste, a descobrir Moto Clua... Però fer-ho de manera transversal, amb les orelles obertes a altres artistes, dels històrics i dels d'ara. La felicitat també és això: descobrir una cançó que us emociona i de la qual no teníeu cap notícia.
.gif)
.gif)
