Els Amics de les Arts, portada del febrer

L'Enderrock 258 s'acompanya d'un EP del duet malorquí Donallop

| 01/02/2017 a les 07:00h

Dotze píndoles componen el nou festival de cançons d'Els Amics de les Arts, que encapçalen el número de febrer de la revista Enderrock. En profunditat descobrim els nous àlbums dels mallorquins Donallop i del grup de ponent EnZel, i viatgem a través de la bibliografia intensa de Miqui Puig, un dels millors músics pop de la península. A més a més, ens endinsem en les novetats discogràfiques de Renaldo & Clara, Les Sueques i Anímic i tastem les primeres coordenades d'Hora de Joglar. La revista obre la secció 'Tal dia farà un any' recordant les efemèrides i fets destacats de la música catalana, i recuperem la cançó "L'any 2017" d'Esquirols, escrita fa més de 40 anys. També posem la mirada en sis joves instrumentistes i cantants que afronten la música sense complexos: la generació post-folk que formen la revolucionària Joana Gomila, l’experimentat Ivó Jordà, la polifacètica Heura Gaya, el rebel Manu Sabaté, el descobridor Pau Vidal i el torrencial Arnau Obiols.


No sabem quin és el secret perquè una cançó ens posi la pell de gallina o perquè un disc ens encomani el bon humor. Les emocions s’assoleixen gràcies a Un estrany poder (Sony, 2017), el misteriós títol del primer disc multinacional que Els Amics de les Arts han treballat per transmetre aquesta màgia en dotze cançons. En conversa amb la periodista Elisenda Soriguera, a l'Enderrock 258 ens expliquen les històries sobre segones oportunitats que protagonitzen el seu nou treball.

La bona música sorgeix de qualsevol dels racons dels Països Catalans, i és per això que en aquest número ens desplacem fins a Lleida i Mallorca. La febre de Ponent la posa el quintet EnZel, que després de dos anys tancats al local d'assaig sorprèn amb el disc de debut Capità Ibuprofèn (DiscMedi, 2017), onze cançons de pop-rock sensible i enèrgic. De l'illa mediterrània recuperem les cançons d'amor i intimitat de Donallop. El duet sedueix amb una descripció en clau de pop ajustada a una perspectiva oberta a tot el que vingui a través de Misteris de sa vida (Mésdemil, 2016), disc on demostren que estan convençuts que la música és i ha de ser una professió digna. La revista s'acompanya d'un CD que recull algunes de les seves cançons.

Darrere la figura del vallesà Miqui Puig hi trobem un dels millors compositors i intèrprets de música pop a la península Ibèrica. Després de dos àlbums excepcionals ens descobreix el tercer, Escuela de capataces (LAV Records / Buenritmo, 2017), que es tanca amb una preciosa i emocionant cançó interpretada en català, “Vos trobava a faltar”.

L'actualitat musical també queda reflectida a la secció 'Les claus del mes' –amb notícies fresques de Renaldo & Clara, Smoking Souls, Namina o Fito Luri–, a 'Els 5 anys de vivències' d'Andrea Motis –a punt d'estrenar Emotional Dance (Impulse, 2017)–, en entrevistes als grups que presenten novetats, com Anímic o Les Sueques, i en la força mestissa d'Hora de Joglar, banda que presenta els seus membres en societat.

La revista també recupera les il·lustracions de Carles Fontserè (Barcelona, 1916 – Girona, 2007), que ha inspirat diverses bandes i col·lectius a l’hora d’anunciar els seus concerts reivindicatius. La força narrativa que caracteritza el seu cartellisme ha impregnat les propostes més militants, des d’Obrint Pas fins a Rage Against the Machine

A la secció 'Acords i desacords' el músic Gerard Quintana –Sopa de Cabra– i el periodista i activista David Fernàndez signen els articles d'opinió, "Una cançó..." i "Altres hiverns, altres futurs", respectivament. El periodista i crític musical Jordi Bianciotto desgrana el disc L'apartament (Petits Miracles, 2017) de Pantaleó i el periodista Oriol Rodríguez, fent d'investigador d'hemeroteca, continua amb la secció 'Clàssics ocults' analitzant el disc Pork-no (On The Rocks, 1994) de Barri Baix.

La secció 'Músics i cuiners', inaugurada al setembre amb diverses patums del món gastronòmic i musical, es fixa aquest mes en la cuina del reconegut xef barceloní Quim Coll, artista d'un restaurant on la verdura és la gran protagonista però que no és vegetarià i on les carns que se serveixen no tenen mai la textura original. Els plats defugen l’obvietat, igual que Joan Dausà, un cantant que també es mou més enllà dels tòpics.
Arxivat a: Enderrock, revista, els amics de les arts