Quim Carandell rumiant versos a la Trobada de Cantadors d'Espolla sota una foto de Ferriol Macip
La glosa o cançó improvisada és l'art d'improvisar un text sobre una determinada melodia amb una mètrica i rima concretes. Aquesta pràctica és comuna en la cultura popular catalana, com en tantes altres, i més enllà de la capacitat de rimar i bastir les peces amb mètrica correcta, la força recau en l'enginy del glosador i en el seu poder de comunicació, que de la mateixa manera que els garrofaires, pot provocar, denunciar, fer burla i crítica en qualsevol context.
La cançó improvisada havia desaparegut en molts indrets del país, tot i que en territoris com les Illes, les Terres de l'Ebre i el País Valencià encara continuava vigent amb gèneres diversos com les corrandes, els garrotins, les jotes, les nyacres, el cant d'estil o les gloses.
Els darrers temps el fenomen ha viscut un procés de recuperació al Principat gràcies en bona part a l'associació de foment del glosat Cor de Carxofa, que ha coordinat projectes com l'escola d'estiu de glosa i ha dut el cant improvisat a escoles i instituts com a projecte educatiu.
El documental Glosadors pretén apropar l'espectador a tota aquesta realitat de la cançó improvisada des del vessant més lúdic i popular, mostrant el procés d'aprenentatge d'un grup d'adolescents. A la vegada descobreix els orígens, la funció, les reaccions que provoca, els avantatges de la seva pràctica i els llocs on es desenvolupa.
Per a més informació podeu consultar el web de Cor de Carxofa i el Verkami del projecte.
També es pot veure el teaser del documental:
.gif)
.gif)
