Lili BonicheLa composició "Guaglione", de Nisa i Fanciulli, va estrenar-se al Festival de Cançó de Nàpols el 1956. Cantada per Aurelio Fierro amb una genuïna gràcia melodiosa i lletra sobre un jove enamorat en dialecte napolità (guaglione és 'noiet pillo' en dialecte napolità), va guanyar el primer premi i va tenir un èxit instantani, de manera que tothom es va posar a gravar-la i fins i tot se'n va fer una pel·lícula aquell mateix any amb un jovenet Terence Hill en el paper protagonista.
En italià, amb el títol de "Guaglione" o de "Bambino", l'han cantat entre molts altres Marino Marini, Renato Carosone, Peppino di Capri, Pietra Montecorvino, Gigi d'Alessio... Però pràcticament alhora que es popularitzava en italià la diva franco-egípcia Dalida en va fer una sumptuosa versió francesa que va arrassar. També en francès la va cantar l'estrella de la cançó lleugera nascuda a Vilafranca del Penedès Gloria Lasso. A Amèrica, el mateix 1956 Dean Martin la va cantar amb el títol "The Man Who Plays the Mandolino" després que els llestos vistaires de Disney n'adquirissin els drets, i dos anys més tard Pérez Prado la va dur al terreny del mambo amb la seva orquestra.
Però si hi ha una versió amb caràcter de "Bambino", aquesta és la del gran Lili Boniche, un d'aquells músics algerians que a mitjans del segle passat van saber sintetitzar el substrat de la tradició clàssica andalusina amb el popular chaabi, la cançó de moda i els ritmes ballables en una música de gust únic. Nascut a Alger el 1921 i mort a París el 2008, Boniche pertany a aquella generació d'artistes -en bona part sorgits de les famílies jueves- que van fer florir sons sincrètics a través de la ràdio i les sales de ball d'Alger i d'Orà. Chaabi, rumba algeriana, pasdoble, tango, jazz, cançó francesa i italiana... de tots aquests i de molts altres gèneres s'alimentaven aquests músics sense prejudicis.
La versió de Lili Boniche de "Bambino", amb mandola, darbuques, violins i clarinets, és sensacional. Com la versió francesa, aquesta també es va fer gairebé immediatament després de l'èxit de l'original al festival de Nàpols. Pot escoltar-se al disc antològic que Harmonia Mundi va editar el 2012. Per la seva banda, el cantant de rai Faudel va incloure aquesta versió al seu disc Blend Memory (Mercury, 2010), on feia una antologia personal d'estàndards algerians que l'havien marcat:
.gif)
