Clara Sanabras Clara Sanabras va néixer a Rouen, França, però es va traslladar de ben petita a Barcelona, on es va criar. La seva vocació de cantant va fer que als 18 anys marxés a Londres per estudiar a la Guildhall School. Des de la seva seu a Londres va començar a treballar en nombrosos projectes, entre els quals les versions escèniques de Gladiator o El senyor dels anells o produccions de Hollywood com The Hunter Games, a més de treballar amb grans compositors com James Newton-Howard i James Horner. El proper divendres actua als cicles Vespres Musicals del Monestir de Pedralbes, i hem pogut parlar amb ella per a l'ocasió.
El vol dispers (Sudged Discs, 2014) parla essencialment de l’exili. Com va néixer la idea de fer aquest disc?
Després d’haver viscut a Londres més de quinze anys i haver escrit cançons principalment en anglès, vaig decidir que era hora de tornar a les arrels. Amb El vol dispers ho faig, però sense fer marxa enrere. Canto en anglès, en català, en castellà i en ladino, intentant presentar una 'vista perifèrica' d’un exili que s'estén des de la diàspora sefardita, passant per les guerres napoleòniques, la guerra civil espanyola, les brigades internacionals, i 'l’exili intern' que vivim en aquest moment.
Quina importància ha tingut la teva experiència personal en la seva elaboració?
El disc és un homenatge a les històries i vides dels meus avantpassats, una reflexió sobre el fet que jo vaig poder triar marxar a l'estranger. Molta gent no té aquesta sort. És un treball sense polítiques, més aviat metafòric, amb el qual he intentat plantejar i explicar problemes i històries universals, basades en fets reals. D’aquesta manera, cadascú en treu les seves pròpies conclusions. Les influències musicals del disc són les que he anat col·leccionant durant la meva trajectòria, des de la música antiga fins a la contemporània, passant pel jazz i la música cinemàtica, però sent conscient que gairebé tot és 'folk', la música del poble.
Com vas escollir i decidir el repertori del disc? Em va fer molta gràcia veure "Adéu, Serra del Montsant", jo que sóc d’allí a prop.
"Adéu, Serra del Montsant" va sortir d’un tractat de música que guardava el meu pare, escrit pel respectat musicòleg català Higini Anglès. En el meu arranjament hi he afegit un harmònium de l'Índia, i una guitarra barroca i un nyckelharpa noruec, ja que la cançó comença amb un interval de tritó. Vaig voler que s'originés al Montsant i pogués arribar molt més enllà!
Seguiu amb la segona part de l'entrevista en aquest enllaç.
Seguiu amb la segona part de l'entrevista en aquest enllaç.
.gif)
