Visca els experiments amb gasosa

| 04/11/2015 a les 14:12h

 
“Hay un genio incomprendido, un creador de lo sublime y un artista del futuro que aún está por descubrir...”, cantava Gato Pérez a “Ebrios de soledad”. El Gato, amant dels experiments amb gasosa, és avui reivindicat per molta gent, afortunadament, però al seu dia les va passar magres. La seva ferma voluntat d'explorar sons nous i alhora fonamentats no sempre va trobar el ressò desitjat.

En això pensava mentre escoltava l’encontre a l’escenari entre dos pesos pesants i joves. A una banda, el poderós cant rumbós i aflamencat de Ximenis, elegant gitano de Gràcia de veu torrencial. A l’altra, Threejay Trio, brillant exponent d’aquesta nostra escena jazzística tan efervescent i imaginativa, i tan díficil de seguir pels mitjans de comunicació.

El ring on es va oficiar la reunió va ser l’Almo2bar, dins el cicle Connexions. A molts, aquesta mena de col·laboracions els pot semblar un experiment amb gasosa. Però a mi, cada cop més cansat amb les dinàmiques de campanyes promocionals que venen el mateix de sempre una vegada i una altra, també m’agraden els experiments amb gasosa.

Va ser un concert irregular, com no podia ser d’una altra manera. A l’arrencada hi va haver problemes per equilibrar la veu amb els instruments. Ximenis no sabia ben bé com anomenar l’invent, però va xalar acompanyat de jazzistes. Com a bolerista a l’estil de Moncho és molt bo, tot i que aquest ja és un camí conegut. Duent el repertori americà al terreny aflamencat, com van fer al bis amb l'estàndard llatinoamericà “Alfonsina y el mar”, van recordar molt un altre camí força fressat, el de la fórmula Cigala & Bebo.

Però quan el trio es va deixar anar per camins més jungle mentre Ximenis hi superposava melismes vibrants...  ah, aquí hi ha molt de camp per córrer! Van ser en aquests moments en què es van entreobrir finestres d’un futur per descobrir: Cantant l’adaptació catalana del “Senza fine” de Gino Paoli, versionant el “For Once in my Life” de Stevie Wonder i sobretot explorant els misteriosos aires amoriscats de “Bochinches”, de Rubén Blades, on el cantautor de la salsa se cita amb Paco de Lucía. Rubén Blades i Paco de Lucía, quin parell. També han fet molts experiments amb gasosa, i s'han fet grans amb això.
Arxivat a: Sons de la mediterrània, Ximenis, Connexions, Threejay Trio