Mariola Membrives. Foto: Dani Álvarez
Deia
Borges que clàssic és un llibre que les generacions dels homes, urgides per diverses raons, llegeixen amb previ fervor i amb una misteriosa lleialtat. Si apliquem aquest criteri al món dels discos, és inqüestionable que l'
Omega d'
Enrique Morente (El Europeo, 1996) és tot un clàssic. Des que va publicar-se fa vint anys, l'obra on el
cantaor de Granada recreava amb una colla d'aventurers el llibre de
Lorca Poeta en Nueva York ha anat generant estupefacció, incomoditat, admiració, rèpliques i versions. L'
Omega no té fi i encara ens interpel·la avui amb tota la seva rotunditat, del poema per als morts "Omega" a
"La aurora de Nueva York". Cada cop que l'escoltes i et retrobes amb
Lorca,
Leonard Cohen,
Lagartija Nick,
Tomatito,
Vicente Amigo,
Cañizares i companyia hi ha alguna nova troballa.
La història continua aquest dimecres 4 de maig, on la
cantaora i actriu
Mariola Membrives –que ja va assajar nous camins flamencs amb l'espectacle
Llorona, amb el contrabaixista
Masa Kamaguchi– presenta
Omega 20.16, un projecte forjat al caliu de la societat flamenca barcelonina El Dorado en què l'acompanyen
Pau Vallet (guitarra flamenca),
Pol Padrós (trompeta), el citat
Kamaguchi (contrabaix) i
Marc Miralta (bateria).