Mariola Membrives. Foto: Dani Álvarez
Deia Borges que clàssic és un llibre que les generacions dels homes, urgides per diverses raons, llegeixen amb previ fervor i amb una misteriosa lleialtat. Si apliquem aquest criteri al món dels discos, és inqüestionable que l'Omega d'Enrique Morente (El Europeo, 1996) és tot un clàssic. Des que va publicar-se fa vint anys, l'obra on el cantaor de Granada recreava amb una colla d'aventurers el llibre de Lorca Poeta en Nueva York ha anat generant estupefacció, incomoditat, admiració, rèpliques i versions. L'Omega no té fi i encara ens interpel·la avui amb tota la seva rotunditat, del poema per als morts "Omega" a "La aurora de Nueva York". Cada cop que l'escoltes i et retrobes amb Lorca, Leonard Cohen, Lagartija Nick, Tomatito, Vicente Amigo, Cañizares i companyia hi ha alguna nova troballa.
La història continua aquest dimecres 4 de maig, on la cantaora i actriu Mariola Membrives –que ja va assajar nous camins flamencs amb l'espectacle Llorona, amb el contrabaixista Masa Kamaguchi– presenta Omega 20.16, un projecte forjat al caliu de la societat flamenca barcelonina El Dorado en què l'acompanyen Pau Vallet (guitarra flamenca), Pol Padrós (trompeta), el citat Kamaguchi (contrabaix) i Marc Miralta (bateria).
.gif)
.gif)
