Una de les il·lustracions d'Irene Bofill incloses al llibre-CD 'Bressolant'. Foto: Andana EditorialDins el repertori tradicional, les cançons de bressol són de les que més sòlidament es transmeten, segurament perquè la seva funcionalitat –fer dormir els nens– es manté plenament vigent, amb un ritual senzill que no requereix grans tecnologies. Només cal una veu amorosa i un ambient tranquil. "No manca qui intueix en aquestes cançons de to monocord i propòsit sedant rastres d'un gest primitiu que conjurava les forces negatives de la natura i estenia, amb la màgia de la veu cantada, un mant protector al voltant de l'infant", escriu Josep Vicent Frechina en l'interessantíssim text introductori del treball que no només analitza la història, la funcionalitat i el context d'aquest repertori, sinó els seus trets definitoris al País Valencià, on moltes cançons de bressol es connecten, per exemple, amb els cants de batre i la franja central del Mediterrani. Ara, no tot són flors i violes, perquè Frechina també introdueix al text un toc d'alerta: "Tot aquest repertori (...) semblava que anava a resistir més bé que altres gèneres tradicionals els embats de la modernitat. Tanmateix, és evident que la cadena de transmissió oral s'ha trencat amb la generació de pares i mares actual i això situa en greu risc de desaparició un patrimoni cultural de dimensions més que notables...".
I el que Frechina explica en paraules, Irene Bofill ho explica en forma de dibuixos plens de blau i de serenitat. Pel que fa al disc, hi ha cançons de bressol interpretades per Mara Aranda –que obre l'àlbum amb l'antiga melodia modal "La meua xiqueta és l'ama"–, Tatiana Prades, Mireia Vives, Eva Dénia, Miquel Gil amb Pep Gimeno 'Botifarra', Teresa Segarra, M. Amparo Hurtado, Cristina Blasco, Carraixet, Dani Miquel i Clara Andrés. Quan aquesta acaba de cantar "Canta la mare", amb una lletra clara i essencial, l'ambient de calma és total.
.gif)
