Per què aquesta integral?
Em vaig adonar que havia gravat noranta cançons en 30 anys i vaig pensar de fer-ne deu més per arribar a les cent. És una xifra que no vol dir res però que alhora vol dir molt: vol dir que hi ha un treball. En farem pas cent de més…

Però no és un comiat, oi?
No, perquè sempre dic que em poden venir idees de temes que no he tocat o que he tocat de determinada manera. Hi ha els problemes de la llengua, per exemple. Per parlar de l’entorn, primer és la família, després els amics, després el país, la llengua, Catalunya, Catalunya Nord… He fet una complanta de Catalunya Nord que diu que l’herba ha esborrat molts camins però que encara queda treball per fer i que el farem. Té una música irlandesa. 

Recordes la primera cançó que vas fer?
La primera cançó que vaig fer va ser “Catalanista”. Encara era per a un disc de 45 revolucions, i després la vaig incloure en un casset i al primer CD.



La integral es presenta amb un gran llibre. Què hi ha?
Hi ha textos d’amics que han escrit expressament per a mi. Josep Valls, Lluís Roura, Roger Rull, que és el meu traductor oficial al francès… Hi ha les cent cançons, cadascuna a una pàgina, i les cent traduccions al francès, també una per pàgina; hi ha els patrocinadors, els polítics que m’han ajudat…

Entre les deu cançons noves n’hi ha dues en francès. Per què?
Ja n’havia fet unes quantes. La primera va ser l’himne dels antics alumnes del Liceu Aragó, on jo vaig anar cinc anys. Després n’he fet algunes més. Les he fet perquè no puguin dir que els catalans no obrim la porta. Entre les deu també hi ha una versió de Bob Dylan amb una estrofa en anglès, que canta un company de París. Algun dia m’agradaria poder fer alguna cosa en català, en castellà, en francès… Cal obrir-se a les altres cultures. Un veí un dia em va dir que per què em tancava amb el català i li vaig respondre que jo tinc obertura a tres cultures; que puc llegir Antonio Machado, Victor Hugo i Josep Pla, cadascú en la seva llengua, i que ell no ho podia fer. Em va donar la raó.