Després de 57 anys de carrera, Los Sírex gravaran quatre cançons en català. Serà en un doble disc que s’anomenarà Que nos quiten lo bailao, el gruix del qual s’enregistrarà avui a la nit al concert que la banda farà al Luz de Gas i que té previst aparèixer la tardor vinent. N’hem parlat amb el líder i cantant del grup, Antoni Miquel ‘Leslie’.

Són les primeres cançons que graveu en català…
Sí. És una producció de Pep Sala, i jo li he demanat que ell faci les cançons en català. He volgut que s’hi involucri al màxim perquè és el responsable d’aquesta pel·lícula. No havíem gravat mai en català, tot i que alguna vegada ens havien ofert fer una versió de “La escoba” en català i adaptada als nous temps. Però no ho hem volgut fer mai. Nosaltres ja vam fer “La escoba” que ens pertocava. Els grups d’ara han de fer la seva i escombrar el que no els agradi.

Als anys seixanta no us ho va proposar ningú?
No, mai, al contrari. Nosaltres tenim la cançó que ens obre les portes, que és “Que bueno, que bueno”, que Conchita Bautista va cantar a Eurovisió. Abans del festival, la companyia, Vergara, ens la va fer gravar per collons. Nosaltres vam veure que era una merda però hi vam fotre una mica de trempera i una mica de pop. Total, que el dissabte Bautista va fer zero punts i el dilluns següent nosaltres en vam treure la nostra versió. Allò va ser massa. Va agradar molt i ens va obrir les portes de Madrid. Imagina’t la pinta que teníem l'any 65! Érem cinc makinavajas! Llavors Vergara es va engrescar i ens va passar una cançó flamenca que no tenia lletra, només deia ‘si yo tuviera una escoba, Jacoba, cuantas cosas barrería’. Vaig fer una lletra i va ser una bomba. Però, esclar, ens volien encasellar amb aquest estil i a nosaltres ens agradava el rock'n'roll i el rockabilly, ho fèiem de puta mare… Per això vam dir prou. Potser per tot això no ens van dir de cantar en català. Possiblement si ens ho haguessin proposat, ho hauríem fet. I nosaltres fèiem tres-centes actuacions l’any. Hi havia dies que en fèiem dues o tres!

Per què el disc en directe?
Perquè Los Sírex no hem estat mai un conjunt d’estudi, sempre hem estat un grup de directe. Als directes sempre hem fet el que ens agradava: rock'n'roll. Aquest és el secret de Los Sírex, que hem estat un gran conjunt de directe. A l’estudi hem gravat una quantitat de merda que no et pots ni imaginar!

Com s'ha forjat el projecte actual?
La història comença en un concert que vam fer fa quatre anys a Palma a Mallorca, on també hi havia Pep Sala. Vam estar junts a l'hotel i vam parlar molt. El Pep és un fan dels Beatles i em preguntava pel concert on vam tocar amb ells. La veritat és que ni els vam veure. Aquell mateix dia havíem d’actuar a Cornellà. Només vam veure tres cançons! Pensa que una setmana abans no se sabia si es podria fer el concert, per motius polítics! I el bolo de Cornellà el teníem signat de l’any anterior. Al final va sortir el concert amb els Beatles i hi vam poder tocar perquè ens quadrava d’horari amb el de Cornellà. Si no, segurament el que no hauríem fet hauria estat el dels Beatles, perquè a Cornellà ens pagaven el catxet sencer… Total, que Pep Sala, amb qui tinc una gran amistat, em va dir que ens volia produir un disc en català. I la condició que li vaig posar és que ell fes les cançons, i que bona part havia de ser en directe.

Així, hi haurà temes en estudi i altres en directe?
Tot el que puguem fer en directe, millor, perquè petem molt bé i ens ho passem molt bé tocant. Però, per exemple, Miguel Ríos vol participar al disc però ens ha demanat que anem a Madrid a gravar. En canvi, Joan Manuel Serrat, que és un catxondo, cantarà “Muchacha bonita”. Hi haurà molts artistes importants: Santi Carulla, Jordi LP (“Que se mueran los feos”), Sicus amb Sabor de Gràcia (“La escoba”), David Carabén i molts altres, el que passa és que fins que no hagin gravat m’estimo més no dir-los.

Què cantareu en català?
Només hi ha quatre cançons noves, totes en català. Una es diu “Que nos quiten lo bailao”. També n’hi ha una altra, que no és inèdita però que tinc moltes ganes de cantar-la, que és “El tren de mitjanit”. Era una assignatura pendent perquè Carles Sabater era mig de la Barceloneta. És una cançó que m’agrada molt, la canto amb el Pep i ens surt molt bé. I les altres dues cançons en català són tan inèdites que encara no n'hem decidit el nom.