El 1992 va ser un bon any per als banyolins Kitsch. El febrer van omplir la sala Zeleste del carrer Almogàvers per enregistrar en directe el disc Kistch III (AudioVisuals de Sarrià, 1992) i pocs mesos més tard, el 13 de juny, debutaven a la capital de Rússia, Moscou, amb un històric concert a l'auditori del Kremlin. 

El concert va ser possible gràcies a la invitació del programa 50x50 d’una televisió russa, que va enregistrar-lo i emetre'l per la seva cadena. A més, un equip de l’Sputnik de TV3 també es va desplaçar fins a la capital russa i en va elaborar un extens reportatge.

La proposta de rock fosc i introspectiu dels banyolins agradava a melòmans d'altres països. Així, es va anunciar que un segell suec s'havia interessat pel seu darrer disc d'estudi, Kistch II (AudioVisuals de Sarrià, 1991), i per al 1993 hi havia programada una gira amb 15 concerts a la Xina que a última hora es va haver de suspendre per motius polítics.

La Rússia que es va trobar Kitsch el 1992 era ben diferent a l'actual. Presidit per Borís Ieltsin, el país es recuperava de l'era soviètica que tot just acabava de tancar. Bona prova d'aquest fet és que els atletes russos que van participar als Jocs Olímpics de Barcelona no ho van fer ni sota bandera soviètica ni sota bandera russa sinó amb la delegació de la Comunitat d'Estats Independents que aixoplugava la majoria de repúbliques exsoviètiques.