Després de publicar dos discos foscos i potents, Kitsch (Audiovisuals de Sarrià, 1990) i Kitsch II (AVS, 1991), els banyolins es van plantar al 1992 amb un directe molt treballat i contundent. El pas lògic era gravar un concert i presentar un disc en directe per mostrar tota la seva energia musical als que encara no els coneguessin.
Així, el 21 de febrer de 1992 van tocar a la sala Zeleste i en van enregistrar el concert. El resultat va ser Kitsch III (AVS, 1992), un disc llarg que recull totes les cançons que la banda havia publicat als seus dos primers discos, a més d’“Autosuficiència”. En total, 23 peces plenes de força i d'obscuritat.

Lluis Costabella, cantant de Kitsch, avui fa 30 anys a la sala Zeleste. Foto: Xavier Mercadé
Fans i mitjans van coincidir a destacar la potència d’aquell directe. En les cròniques posteriors que recollien aquell històric concert, periodistes com J.M. Hernández Ripoll 'Tuxiqui' sentenciava a l’Avui que “no hi ha dubte que els Kitsch, en directe, són una màquina. Són potents i forts, durs quan s'ha de ser dur i més tous en els moments límit”. En aquesta mateixa línia, el periodista Carles Pujol definia el seu directe, al Diari de Girona, com a “vitanímic i accelerat”, i Xavier Castillón assegurava a El Punt que “el grup va funcionar en tot moment com una màquina perfecta”.
Pocs dies abans de la sortida a la venda del disc Kitsch III, el grup va tocar a l’Auditori del Kremlin de Moscou, a Rússia, convidat per TV Constantino. Podria haver estat l’inici d’una important carrera musical a l’estranger, ja que el 1993 la banda tenia contractats 15 bolos a la Xina. Malauradament, les circumstàncies polítiques al país asiàtic no van fer possible la gira.