El 1992 va ser un bon any per als banyolins Kitsch. El 21 de febrer, ara fa just 30 anys, van omplir la sala Zeleste del carrer Almogàvers per enregistrar en directe el disc Kistch III (AudioVisuals de Sarrià, 1992). En aquell concert a Barcelona, la banda va repassar tot el repertori que tenia fins ara, i publicat en dos discos, a més d’una versió final de Paràlisis Permanente: "Autosuficiencia".



Després de publicar dos discos foscos i potents, Kitsch (Audiovisuals de Sarrià, 1990) i Kitsch II (AVS, 1991), els banyolins es van plantar al 1992 amb un directe molt treballat i contundent. El pas lògic era gravar un concert i presentar un disc en directe per mostrar tota la seva energia musical als que encara no els coneguessin.

Així, el 21 de febrer de 1992 van tocar a la sala Zeleste i en van enregistrar el concert. El resultat va ser Kitsch III (AVS, 1992), un disc llarg que recull totes les cançons que la banda havia publicat als seus dos primers discos, a més d’“Autosuficiència”. En total, 23 peces plenes de força i d'obscuritat.


Fans i mitjans van coincidir a destacar la potència d’aquell directe. En les cròniques posteriors que recollien aquell històric concert, periodistes com J.M. Hernández Ripoll 'Tuxiqui' sentenciava a l’Avui que “no hi ha dubte que els Kitsch, en directe, són una màquina. Són potents i forts, durs quan s'ha de ser dur i més tous en els moments límit”. En aquesta mateixa línia, el periodista Carles Pujol definia el seu directe, al Diari de Girona, com a “vitanímic i accelerat”, i Xavier Castillón assegurava a El Punt que “el grup va funcionar en tot moment com una màquina perfecta”.


Pocs dies abans de la sortida a la venda del disc Kitsch III, el grup va tocar a l’Auditori del Kremlin de Moscou, a Rússia, convidat per TV Constantino. Podria haver estat l’inici d’una important carrera musical a l’estranger, ja que el 1993 la banda tenia contractats 15 bolos a la Xina. Malauradament, les circumstàncies polítiques al país asiàtic no van fer possible la gira.