La trompetista Andrea Motis (Barcelona, 1995) s’ha convertit des de ja fa alguns anys en una de les veus emblemàtiques del jazz català més preuades. Acompanyada de Joan Chamorro Quintet, ha encetat el 2017 amb el disc Emotional Dance (Impulse!, 2017), editat amb un dels segells més importants de la història del jazz dels Estats Units. Aquest treball es diferencia dels anteriors perquè conté tres temes versionats en català i les primeres peces pròpies de la trompetista. La música presentarà el seu espectacle Summer Jazz Night el diumenge 27 d'agost en el marc del festival Mas i Mas.

440Clàssica&Jazz: Per al festival has preparat conjuntament amb el quintet de Joan Chamorro un espectacle especial, Summer Jazz Night. Què hi podrem sentir?
Andrea Motis: L’espectacle estarà dividit en tres parts on es barrejaran diversos estils de música i on també serà present la dansa. La primera serà la més jazzística de totes, molt similar als concerts als quals està acostumat el nostre públic habitual, on aprofitarem per interpretar alguns dels temes d’Emotional Dance. Després hi haurà una segona part de cançons en castellà, i potser alguna de brasilera. Aquí ens acompanyaran dues ballarines de dansa contemporània, les germanes mallorquines Martina i la Júlia Miró. I a la tercera part farem un conjunt de versions més funk d’artistes com Amy Winehouse o Jackson 5. Algunes ja les havíem fet, i altres serà la primera vegada que les versionem. 

Ara que has confessat que hi haurà versions en primícia, ens pots avançar algun dels nous temes que heu escollit per adaptar?
A.M: Un dels escollits és el mític “Ain’t No Sunshine” de Bill Withers. Tot i així als temes que ja hem fet amb anterioritat els hem donat un toc diferent, petites variacions especialment per a l’espectacle. 

L’espai que acollirà l’espectacle és el Teatre Grec. És la teva primera vegada en aquest escenari en solitari?
A.M: Sí, hi vaig actuar quan encara formava part de la Sant Andreu Jazz Band, l’estiu del 2012. Però no hi havia actuat mai amb el meu projecte personal, i ara que ha arribat el moment hem decidit fer-ho preparant un espectacle especial.



Parlant de projectes personals, aquest 2017 ha sortit a la llum el teu treball Emotional Dance i no amb un segell qualsevol. Impulse! és una de les discogràfiques de jazz més importants i amb més història dels Estats Units, per on han passat grans noms del jazz, com John Coltrane. Com t’has sentit?
A.M: La veritat és que ha estat una sorpresa, tant per a mi com per al quintet. Quan es va presentar l’oportunitat ni ens ho crèiem, ens va fer molta il·lusió i vam creure que era una bona oportunitat. A més, els productors van escoltar una versió que vaig fer del tema “Louisiana o els camps de cotó” del grup Els Amics de les Arts, on canto en català, i de seguida van insistir que al disc hi havien d’aparèixer altres temes en la meva llengua.

És la primera vegada que enregistres un àlbum on deixes un espai a cançons en català. Quins són els temes escollits?
A.M: Al final vam escollir tres temes i els vam versionar donant-los un aire jazzístic. A més de la versió  de “Louisiana o els camps de cotó”, després volia una cançó més tradicional i va acabar sortint “La gavina” de Frederic Sirés, que s’ha fet famosa amb la veu de Marina Rossell. I la tercera es titula “Matilda”, és un tema d’un poeta valencià que ha compost Perico Sambeat. 

En aquest disc també hi ha una altra novetat, que són els temes propis.
A.M: Sí, suposo que ja tocava. He compost tres temes per al disc, tots en anglès, “I Didn’t Tell Them Why”, “If You Give Them More Than You Can” i “Save the Orangutan”. Però també hi apareix una composició d’Ignasi Terraza (“Emotional Dances”, el tema que dona nom al disc) i la que et comentava abans de Perico Sambeat, “Matilda”.