L'eivissenc Isidor Marí és un home amb moltes cares. La seva faceta més coneguda és la relacionada amb la llengua, que el va dur a ser director dels estudis d'Humanitats i Filologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i president de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). També ha estat cantautor i ha format part dels grups Uc i Falsterbo Marí. Es presenta a les eleccions del 21 de desembre… i no és la primera vegada! 

Vas de número 71 a la llista de Junts per Catalunya. És un lloc testimonial…
Em van telefonar per demanar-me si volia anar a aquesta llista. Després de pensar-m’ho i de consultar-ho vaig decidir que sí. D’una banda, em sembla lògic donar suport a un govern i un president que han estat destituïts d’una manera bastant il·legítima. D’altra banda, jo no estic en condicions de posar-me a fer de parlamentari i vaig demanar d’anar a un lloc per no sortir elegit. Hi ha gent que em fa broma i em diu que hauria d’anar tan bé que hauria de sortir…

Això és un retorn als orígens. Tu ja t’havies presentat a unes eleccions, tot i que aleshores era amb l’esperança de sortir escollit.
Sí, però d’això ja en fa 40 anys, a les eleccions de 1977 i 1979. A Eivissa i Formentera hi havia una plaça de senador i els partits d’oposició al franquisme, dels socialdemòcrates que després van entrar a la UCD cap a l’esquerra, van fer una llista que es deia Bloc Autonomista. Jo no he militat mai a cap partit, però era a l’antifranquisme cultural i em van demanar d’encapçalar la candidatura. Malgrat totes les dificultats que hi va haver, va anar prou bé, tot i que no vaig ser escollit.

El candidat amb qui t’enfrontaves era l’empresari Abel Matutes, que anys més tard seria ministre del govern d’Aznar.
Sí, exactament. Simbolitzàvem dos mons totalment oposats. El temps ens ha donat la raó a nosaltres. Alianza Popular, que era un partit promogut per Manuel Fraga, deia que aquelles eleccions no havien d’obrir el pas a unes corts constituents sinó que n’hi havia prou amb els principios del movimiento, eren contraris a una Constitució com la que es va aprovar, contraris a les autonomies… El punt fort de la campanya de Matutes era que volia que Eivissa i Formentera fossin ports francs, cosa que s’ha demostrat que era impossible. Però la gent es va pensar que lligarien els gossos amb llonganisses.

Ara, aquells que s’oposaven a la Constitució en són els defensors més acèrrims.
Bé, a una determinada interpretació de la Constitució! Hi ha hagut una involució i el que més greu em sap és que hi ha partits com el Socialista que sonen suport a aquesta interpretació adversa i, fins i tot, pel que diuen els juristes, anticonstitucional. El que han fet amb l’article 155 és il·legal. Fraga volia que aquest article servís per destituir un govern com s’ha fet aquí però això no va ser aprovat. No es pot anar més enrere.

Des de la teva òptica, com definiries la situació que estem vivint?
És un estira-i-arronsa. Hi ha coses que no són visibles en la política internacional, però segurament hi ha pressions, perquè no es pot fer qualsevol cosa dins la Unió Europea. Ara la qüestió és veure què passarà. El més probable, si mirem les anteriors eleccions, és que hi torni a haver una majoria sobiranista, i veurem si són capaços de fer el que haurien d’haver fet des d’un principi, que és asseure’s i trobar una sortida negociada. Recordo una frase de Barack Obama que deia que la Constitució –ell es referia a la dels Estats Units– ha de ser un diàleg permanentment obert, i en canvi sembla que aquí és un diàleg sempre tancat. Si hi ha més de dos milions de persones que plantegen un canvi polític, la solució democràtica no és dir que la llei ho prohibeix. És molt indignant.



Com a mínim ens hem descobert com un poble que canta. Deu fer 40 anys que no cantàvem tant als carrers!
És veritat, i segurament encara s’hauria de promoure més la creativitat en aquest sentit. S'ha vist la creativitat espontània d'inventar o retrobar una cançoneta que tingui força i pugui reforçar la posició de la gent. Això havia passat molt en els temps del franquisme. La nit del 30 de setembre a l’1 d’octubre encara vaig cantar a una escola de Vilassar una adaptació del “Vull ser lliure”…

Fa poc et vas jubilar i ens vas dir que dedicaries més temps a la música…
Ho estic fent, el que passa és que no puc posar-me a fer actuacions amb un ritme freqüent, però estic fent força coses que m’interessen i que potser no comporten una presència al circuit comercial. Per exemple, he recuperat la figura de Pep Xico Bet, que és qui va fer les lletres d’algunes cançons del segon disc d’Uc, En aquesta illa tan pobra (Edigsa, 1976), tot i que en aquell moment no ho sabíem.  És l’autor de “En aquesta illa tan pobra”, “Es pobres no podem viure” i gairebé segur que també de “Des que no hi ha eleccions”. Va viure entre 1876 i 1937 i era un dels pocs cantadors que van donar veu a la protesta social i política. Vaig anar a buscar informació en paper inèdita de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, que és a Montserrat. Seguint aquest fil vaig publicar un llibre amb Josep Ribas amb una quinzena de cançons de Pep Xico Bet. A més, em va servir per trobar molts altres documents interessants relacionats amb Eivissa i Formentera. Aquesta és ara la meva dedicació principal. Ja tenim preparat un primer volum d’unes 250 pàgines de cançons i fotografies d’un sol municipi. Això vol dir que entre els cinc municipis d’Eivissa i el de Formentera hi haurà sis volums d’aquestes dimensions.

Aquestes cançons les canta o cantarà algú?
Encara no, perquè llevat del material de Pep Xico Bet, la resta encara no està publicat. Crec que una part té només un interès històric, però n’hi ha una altra que sí que es podria explotar comercialment. Està bé el que ha fet Ressonadors amb el repertori d’Uc, però estic convençut que hi ha moltes cançons que mereixen una adaptació als temps actuals i que es pot ampliar el repertori de la música d’arrel.

A banda d’aquesta feina, segueixes fent més cançons?
N’he fet algunes i de tant en tant faig algun concert. Prefereixo actuar poc i d’una manera molt selectiva. Per aquest motiu ja no formo part de Falsterbo Marí. M’agradaria poder enregistrar cançons que tinc fetes o adaptades.

L’any que ve en fa 50 del primer disc.
Sí, amb en Joan Murenu vam començar a cantar el 1965, però el meu primer disc és del 1968, quan vaig venir a Barcelona a estudiar. Amb aquesta excusa m’ha passat pel cap fer algunes actuacions amb tres blocs: cançons pròpies, cançons adaptades i cançons d’arrel. Però encara no hi ha res en ferm.