Ha passat menys d'una setmana des que Narcís Perich ha trencat el silenci de cinc anys sense novetats discogràfiques. El dijous passat estrenàvem "De vegades" i avui fem el mateix amb "Refugiat (un cel blau)". Les dues cançons formen part de Puigdemont (autoeditat, 2018), el disc que sortirà aquest desembre, encartat amb la revista Enderrock.


Puigdemont no és un disc polític, però sí que aborda uns dels grans drames del segle XXI, el dels refugiats. Just la cançó que estrenem avui aborda aquest "drama devastador", tal com el descriu Perich: "El tema va d’un pare que escriu una carta al seu fill, a qui fa temps que no veu, per adonar-nos de la duresa de la vida dels immigrants i dels refugiats, molts cops amb famílies separades i amb la mort tant a prop".

La d'avui és una composició que el músic tenia des de feia temps, però que recentment ha acabat de confeccionar amb la nova lletra. Per gravar-la va tenir la participació de
Laia Juncà i Agnès Fort (totes dues excoristes de la Caravana, el grup que abans l'acompanyava). Tal com explica l'artista, "El retrobament amb elles després de molts anys ha estat molt especial."

L'àlbum que l'alellenc presentarà aquest desembre ha estat gravat pràcticament a trio, i l'artista torna al pop d’autor més extravertit i sense complexos. Veurem fins on arriba el músic amb Puigdemont, un nou pas en la seva carrera de quinze anys durant la qual ha publicat sis discos d'estudi.