Tossa de Mar enforteix el seu festival de rumba i música catalana en una cita que va camí de convertir-se un dels clàssics de començaments d’estiu. Després dels lògics titubejos dels primers anys –la primera edició es deia ‘Festival Internacional de Rumba catalana’– Tossa de Mar sembla haver trobat la fórmula perfecta per dotar de personalitat el seu festival. I això es nota en l’afluència de públic que ja va ser més que notable la nit de divendres, dedicada a la rumba. Aquella nit Los Manolos van demostrar que segueixen sabent posar-se el públic a la butxaca amb les seves cançons i sobretot amb les seves particulars versions que els han fet populars. Ells van ser qui van obrir foc, precedint als històrics Rumba Tres, que jugaven a casa i que van desgranar els seus èxits, que segueixen sonant bé per anys que passin. Però el millor de la nit encara estava per arribar. Acabant la seva actuació, Rumba Tres va convidar Los Manolos a l’escenari i es van marcar un final de festa espectacular, una autèntica descàrrega rumbera marcada per l’omnipresència de la música de Peret. Una trobada històrica dalt de l’escenari que mai no s’havia produït i que va deixar bona sensació i bon rotllo als músics dels dos grups i, el que és més important, al públic.
 
La segona nit va començar encara amb el paraigües de la rumba amb el grup No somos ná mentre poc a poc s’anava omplint la platja de Tossa de Mar. A l’hora de la veritat, Porto Bello va pujar a l’escenari i va demostrar que el seu directe ha sofert una gran evolució des de la seva anterior cita en aquest mateix escenari de fa un any. Ara sonen més compactes, tenen un repertori més engrescador i estan preparats per fer el salt a la primeríssima divisió. I amb el públic ja entregat abans de començar, Buhos va rematar la nit. Poc podem afegir del directe d’aquesta banda que no s’hagi posat de relleu molts cops. Tot i que arribaven trinxats de la seva participació al Clownia la nit anterior, la banda va connectar totalment amb el públic que els havia anat a veure. Les melodies enganxen, les lletres connecten i al capdavant de l’escenari, Guillem Solé fa una exhibició de les seves habilitats comunicatives. Amb tot el peix venut, encara hi va haver temps per a la sessió del DJ Solde amb que es va tancar la nit i el festival.