No hi ha dubte que són temps per a noves músiques i noves escenes on l’electrònica se situa en primer pla. No obstant això, també hi ha una música per als nostàlgics que no arribàrem a viure l’època de Woodstock i del Sgt. Pepper. Ahir a la nit Temples era el reclam a la sala Upload del Poble Espanyol per demostrar que les guitarres psicodèliques i els ritmes evocadors d’aquells anys 60 i 70 mantenen un públic jove i actiu que conserva aquell esperit pretèrit sota el llenguatge i les formes actuals.

Els britànics van ser precedits per Vetviolets, que tornaven a la sala després d’haver-hi actuat al Barcelona Psych Fest 2019. Una banda local en format trio que amb els insistents i hipnòtics bucles no troba a faltar cap element en la seva música per exprimir-la al màxim. Una més que digna preparació per rebre, moments després, una de les bandes que millors crítiques rep en l’escena britànica actual.

Temples començava el recital reclamant les palmes del públic amb l’inici del tema “A question isn’t answer”, que tot seguit s’encadenaven amb l’enganxosa melodia del tema. La contundent entrada de la bateria (ocupada per la recent incorporació de Rens Ottink) anticipava allò que podríem descriure com un concert d’energia continguda. Tot i l’estrident sonoritat que per moments inundava la sala, els membres de la banda es mostraven introvertits i eclipsats per moments pels ànims del cantant James Baghsaw, qui realment s’endinsava -literalment- entre els assistents.
 
Tanmateix, la connexió amb la seva música es va anar produint feliçment mentre feien una repassada dels dos treballs publicats fins ara. Alguns dels seus millors temes es quedaren per sonar, relegats per aquells més representatius i enganxosos que arrossegaran per sempre més. “Shelter song”, “Colours to life”, “Certainty”... són ja icones de la neo-psicodèlia actual i la seva interpretació fa esclatar el públic quan s’escolten les primeres notes de cada peça, tal com va ocórrer també anit. Així mateix, van ser obedients al públic i completaren el concert amb “Mesmerise”, després d’escoltar la coral que es va formar entre els assistents cantant la melodia del tema.

És per destacar el canvi de sonoritat que experimenta el grup en directe, en comparació amb els enregistraments. Ser quatre persones a l’escenari dificulta assolir tot el ventall d’instruments que utilitzen a l’estudi. Per això, l’aposta per fer créixer les cançons amb descàrregues guitarreres fa que els temes sovint agafin noves sonoritats, alhora que mostra uns Temples més crus i directes amb la seva gent.

Val a dir que guarden el tercer disc com un vertader tresor secret. De les noves cançons que publicaran el proper 27 de setembre, només tres van sonar a l'Upload. Foren els dos singles publicats fins ara –“Hot Motion” i You’re either on something”- i una “Holy horses” que augura uns Temples més energètics i amb un paper més robust per a les guitarres en els propers temps.