No, aquesta vegada no 'és una broma', com cantaven les fruites pioneres a Posa'm un suc (DiscMedi, 2004). Els anys passen i tot té un final. I així és com un dia ens llevem i el conjunt més fructífer de l'escena catalana anuncia la decisió de plegar veles indefinidament, potser per sempre. Provarem de ser valentes, oi?

El projecte Macedònia superava l'any passat la majoria d'edat de la seva creació, encara que aleshores ja feia anys que s'identificava com el grup que ha emocionat, arrelat, divertit i influenciat la personalitat de més d'una generació de nens i nenes de Catalunya. L'essència de les primeres cinc veus, sota la personalitat de la Nina, l'Amanda, la Laura, l'Alba i la Mariona, ha sobreviscut a quatre relleus generacionals de fruites i a l'evolució musical que, de manera natural, s'ha anat adaptant als temps i al públic canviant, fins al punt d'incloure, en l'últim disc Escandaliciós (Promo Arts, 2018), pinzellades de música urbana i temes trap, com "Mulla't". 


Dani Coma és la poma del grup, però també el creador, qui ha escrit les més de 100 cançons que conformen la discografia de la banda i el guitarrista principal d'aquesta. És per tant qui decideix, conjuntament amb la resta d'integrants de la banda, posar punt final al projecte per prendre'n distància i veure si un grup com Macedònia "fa falta o no" en el context infantil actual del territori, ja que, com explica ell mateix, el projecte va ser ideat amb l'objectiu d'omplir el buit que hi havia a nivell temàtic en l'oferta musical del país. "Hi havia un forat important pel que feia a nens i nenes de primària, no hi havia cançons que parlessin de les coses que les afecten i preocupen. Feia falta música que parlés des del seu punt de vista i Macedònia ho va aconseguir." 

Després de catorze discos entre cançons inèdites i d'altres de versions, nadales o remembers, la banda originada a Castellar del Vallès anuncia juntament amb la sortida d'un nou disc, el comiat probablement definitiu del projecte. Papallones sortirà a principis de l'any vinent i serà l'última vegada que l'amalgama de fruites entrarà a l'estudi sota el nom de Macedònia. Així doncs, ara la canalla de Catalunya no requereix l'esperit macedònic per sentir-se identificada cantant a tot volum fins ben entrada la preadolescència? "Ha canviat tot una mica, ha agafat un altre gir", assumeix Coma. "Ara, els concerts d'artistes com Lildami, Catarres o Txarango són a petar de criatures de 8, 9 i 10 anys, com les meves filles, que abans segurament no anaven a concerts si no eren dirigits explícitament a públic infantil. Però la nostra reivindicació segueix sent la mateixa, ja que les lletres que canten a ple pulmó no estan pensades per a ells; per tant segueixo considerant que pedagògicament, les nostres temàtiques són essencials a aquestes edats. Seguim igual que estàvem, però nosaltres necessitem aturar-nos per veure si realment té continuïtat", comenta.  

El conjunt no s'ha aturat des que va engegar motors ara fa vint anys, ja que va optar per enllaçar una generació amb l'altra sense retenció, de manera que els dos relleus poguessin establir un vincle emocional i d'aprenentatge que els permetés encomanar-se l'essència del grup d'una a l'altra i així fer créixer una família cada vegada més gran. Una dada que fa palesa aquesta crescuda és el nombre de participants del primer a l'últim càsting: 17 i prop de 1.000, respectivament. "Això per nosaltres és tot un èxit, és molt emocionant que tantes nenes vulguin cantar les nostres cançons", explica el pare del projecte. El següent vídeo és d'un dels moments més emotius del concert de relleu de micròfons entre la Noa, la Gina, la Lota, l'Anna i la Mar, les fruites actuals, i la Irene, la Carlota, la Sara, la Paula i la Maria, la generació 2012-2017. 


Una de les característiques d'aquest últim rumb de Macedònia és el llenguatge més inclusiu que mai de les seves lletres, que, segons Coma, "ha vingut marcat per les nenes, per elles forma part de la normalitat parlar en femení perquè es refereixen a persones, o parlar de parelles si es refereixen a relacions amoroses, sense definir el gènere de les participants perquè no els és important". En el disc en gestació, Papallones, s'hi podrà sentir un tema que parla justament d'això, ens avança Coma, encara que el penúltim, Estic contenta (Promo Arts 2017), ja incloïa un tema que feia referència a la transsexualitat infantil, "El meu abric", i a altres temàtiques reivindicatives que afecten els i les menors. És doncs en aquest context de lluita, que el comiat de les fruites madurarà juntament amb la gira d'aquest nou disc, fins que baixin dels escenaris, qui sap si per sempre, la primavera de 2021.