La quarta entrega discogràfica de Lu Rois, Microcosmos (Bankrobber/TBC Produccions), arriba com una ventada d'alliberament per remoure les entranyes. Llum interna que es deslliura per transformar-se en deu temes inèdits que es podran escoltar a partir del proper 27 de març. Microcosmos és poesia, emoció i maternitat enteses des de l'autenticitat, i ja n'ha començat a descobrir algunes pistes. "L'univers als teus ulls" i "Candor" van ser les primeres melodies a abandonar la closca per mostrar la nova atmosfera sonora de la sabadellenca. Amb aquesta mostra, intuïm que Rois referma la seva empremta musical amb una naturalesa melòdica que per primera vegada s'allunya del piano i deixa pas a una veu íntegrament vibrada i sensible.

Lu Rois ha viscut la maternitat de primera mà entre el seu últim treball Clarobscur (Hidden Track, 2017) i el que és a punt de presentar. Aquest abisme vital es reflecteix en la seva música de forma orgànica i clarivident amb l'absència del piano. A priori, això podria semblar una mateixa buidor, però en el cas de Rois suposa tot un empoderament. "Em protegia darrere de l'escut del piano, però ara ja no em calen barreres ni escuts perquè ho puc tot, i per això l'he deixat enrere i he donat més força al missatge i la sinceritat," ens explica. Al disc, l'autora reflexiona sobre les parts invisbilitzades d'aquesta etapa i posa veu a la vessant menys idílíca de donar llum a una criatura. Amb aquest garbuix de sensacions és com arriba "Buidor", la primera cançó que la cantant va escriure després de ser mare.  


"Buidor" és un tema essencial i especial per mi, ja que és el primer tema que vaig escriure després de parir, quan no podia pensar en res més que en el benestar de la meva criatura", reviu l'artista, que a més, ens ensenya les entranyes de la cançó. "Vaig viure un postpart molt solitari, en el tema parlo d'aquesta poca cura, solitud i buidor que sents en l'entorn després d'haver parit. De tot el que necessites, com que algú et mimi, que algú estigui pendent de tu i fer-ho tu també. Parlo de com acabes desapareixent de tot arreu i convertint-te en el teu propi segon plat", explica. El tema vesteix construcció poètica i una maduresa acústica que es diferencia dels seus anteriors treballs per l'aparició dels sintetitzadors i efectes sonors, que enguany han estat a càrrec de Laia Vallès i Santi Careta.