El senzill que estrenem es presenta com una cançó calmada i narrativa. Hi expliquen una història de desamor d'un protagonista que ha "pujat les muntanyes i burlat les feres", però s'ha enamorat "d'aquella que no em vol ni veure". Al més pur estil dylanià, aquest tema té una sonoritat folk acústica i una veu que arrossega les paraules i allarga les melodies com fa el cantautor de Minnesota.
Al límit de la tonalitat (The Indian Runners, 2020) és un disc que es mou entre el folk i un pop rock més clàssic, amb influències d'artistes internacionals, com el mateix Bob Dylan, i del rock català de músics com Pau Riba, Sisa o Pi de la Serra. A més, en els cors han comptat amb la col·laboració de Marta Torrella i Helena Ros, que amb les seves veus aporten més profunditat sonora als temes. Tant l'avançament de "Dona'm un segon per descansar" com el primer LP dels espollencs La Ludwig Band constitueixen una reafirmació del seu estil i sonoritat i un pas endavant en la seva trajectòria com a grup.

Portada del senzill Foto: Margot Humbert