Roger Mas amb Míriam Encinas al Teatre Grec, Mercè 2020. Foto: Ray Molinari
Tot i que la durada del concert, més breu, no era com la que s'ha pogut gaudir durant la gira de Roger Mas, al Teatre Grec es van poder escoltar cançons de l'últim disc com "Les clares rutes" i "Capfoguer", amb lletres de Miquel Martí i Pol (del qual va assegurar que el poemari Estimada Marta és una gran porta d'entrada al món dels poetes d'adolescent, com li va passar a ell), "Si dolce è'l tormento" -poema anònim amb música de Monteverdi-, "Al·leluia" de Mercè Anzizu Vila, la tradicional anglesa "Jordi" i el recitat de Joan Maragall "Soleiada". I, al final del concert, els escriptors amics Toni Gol ("Peter lluitant a la roca de la calavera") i Amadeu Vidal ("Cor de metall" i "Ruïnes d'Empúries"). D'altres discs va recuperar la musicació de Jacint Verdaguer "Caminant", "L'oda a Francesc Pujols" i "El dolor de la bellesa", cançó emblema de Roger Mas i títol del llibre editat per Empúries on es recullen versos, reflexions i pensaments del cantautor, poesia i prosa que són 'records' de qui s'ha repensat i des/construït 'vorejant el perímetre'.
Concert de Roger Mas al Teatre Grec, Mercè 2020. Foto: Ray Molinari
Per la seva banda, al mateix escenari però tres hores més tard, Maria del Mar Bonet presentava per la Mercè 2020 l'espectacle Maria del Mar Bonet i amics: un mar de complicitats, on va convidar a cantar alguns dels amics que ha fet en més de cinquanta anys de carrera, com Toti Soler i Miquel Gil.
De Miquel Gil va recordar els temps que van coincidir quan el valencià era al grup Al Tall i la seva passió pel cançoner popular i tradicional mediterrani, que els feia confluir com ho van fer cantant a cappella cançons de segar. Gil va regalar una interpretació de la cançó que Bonet dedica a la seva mare, "Mercè"; el valencià li dibuixava la banda sonora de la ciutat de Palma i els oients al Teatre Grec se la feien seva pel dia de la Mercè.
Miquel Gil compartint escenari amb Maria del Mar Bonet al Teatre Grec, 2020. Foto: Ray Molinari
Però el més destacat de la nit va ser sobretot la banda compacta, entesa a la perfecció, i encapçalada pel guitarrista Borja Penalba i un Dani Espasa al piano i l'acordió. Amb Penalba la sincronització de veus amb Bonet és excelsa, un valor superior sobretot en cançons com "No trobaràs la mar", que fins i tot pot agafar una clucada d'ull feminista o un toc d'humor i complicitat, quan un i l'altre es canten "deixaré sa feina per tu, ses eines damunt sa taula".
Bonet flanquejada per Dani Espasa i Borja Penalba al Teatre Grec, Mercè 2020. Foto: Ray Molinari
De Toti Soler, la cantautora mallorquina va recordar que va ser una de les persones que la va ajudar més quan va aterrar a Barcelona, compartint escenaris i gravant junts. Al Teatre Grec van cantar plegats el "Petita festa", amb lletra de Li Po i traducció de Marià Manent, mentre el guitarrista i compositor va cantar sol recordant els recitals al costat d'Ovidi Montllor (i ovacionat per això), el poema musicat "Cançó de suburbi", del poeta Josep Maria de Sagarra.
Toti Soler va ser un dels convidats de Bonet al Teatre Grec, a la Mercè 2020. Foto: Ray Molinari
Si bé Joan Dausà o les Roba Estesa ja l'havien cantat i gravat cap al 2016, i també Gemma Humet l'any 2018 interpretava la mateixa cançó, "Podries", sobre el poema de Joana Raspall (1913-2013), on més aviat denunciava el tracte als refugiats i la deshumanització de la societat i les institucions (i amb els beneficis que anaven destinats a l'entitat 'Casa Nostra, Casa Vostra'), Maria del Mar Bonet va dir al Teatre Grec no conèixer ni la poetessa ni el poema. O si més no, fins que no li va proposar de cantar-lo el cantaor Juan Antonio Valderrama, que li va dir de fer un duet acompanyats per Las Migas al disc Mujeres de carne y verso (autoeditat, 2019), un llibre-disc dedicat a la poesia en femení, i que recull altres poetes com Safo de Lesbos, Gloria Fuertes, o la desconeguda poeta bilbaina -que també va interpretar al Teatre Grec-, Ángela Figuera ("No quiero").
Bonet, en fer duet amb Valderrama, va donar una altra significació al poema, en fer cantar en català un cantaor que la tractava com la mestra de la cançó que és, per sobre de llengües, pals i estils: 'Si haguessis nascut en una altra terra (···) Podries llegir contes i poemes o no tenir llibres ni saber de lletra'.
Juan Antonio Valderrama i Maria del Mar Bonet Foto: Ray Molinari
La mestria en la interpretació rau en saber fer seus altres territoris en teoria llunyans, com va la mallorquina fer amb la cançó "Móns a part", adaptació al català d'un tema de Bruce Springsteen —que just el 23 de setembre feia anys (71, només dos menys que Bonet)— i que aquí podem rellegir en temps de pandèmia: 'En aquests temps que ens ha tocat no serveix la veritat/ fem un temps pel nostre amor ple de vida entre la mort./ Acompanyen els estels el camí que hem inventat/ el teu cor amb el meu cor per damunt dels móns a part'.
Al tram final, Maria del Mar Bonet va fer una immensa interpretació de la cançó que inclou la lletra del sàmpler que han popularitzat els Manel entre el públic més jove ("Alenar": 'Tres portes tinc a ca meva obertes a tots els vents: la que està oberta per tu, l'altra per la bona gent...'). També va tenir un record per al coautor de "Què volen aquesta gent?", Lluís Serrahima -traspassat el passat 26 de juliol-, una cançó que Bonet va assegurar que seguirà cantant mentre no treguin els presos polítics de la presó.
La cançó, com a divulgadora de poesia i sentiments instensos, és un dels seus grans encerts a la música quan té alts valors culturals per transmetre, sobretot necessaris ara que arreu es projecten tantes distàncies i el diàleg interior (confinat o no, saludable o no) és a l'ordre del dia. Com cantava Roger Mas a "El dolor de la bellesa": 'Distància ho harmonitza tot'. Som-hi: anem...
Final del concert de Maria del Mar Bonet i amics al Teatre Grec, Mercè 20202. Foto: Ray Molinari