Xiula acaba de presentar el cinquè llarga durada, Desontrol mparental (autoeditat). Es tracta d'un recull de 14 cançons adreçades al públic familiar que han enregistrat amb col·laboradors de luxe, entre els que es compten Albert Pla, Clara Peya, Suu, Beth i Ivette Nadal. N'hem parlat amb Jan Garrido, ànima de la banda.



Aquest és el segon disc de l'any. El primer va ser un fill no planificat?
Sí, Cuarto lagarto (autoeditat, 2020) va ser un disc que no teníem previst treure aquest any perquè era un recopilatori de totes les cançons que hem fet des que vam néixer com a grup i que no havíem posat a cap disc. Són una mena de cares B i a la portada vam voler explicar que eren les cançons del rebost… Vam aprofitar el confinament i el vam treure. Ara hem tret el disc important de l’any.

Que ja estàveu preparant quan va arribar la pandèmia...
L’estem preparant des d’abans del confinament. Al disc hi trobem l’aroma que les coses són tal com són i que mai no podran ser tan perfectes com ens agradaria perquè gran part dels ideals, de les creences i de les imatges que tenim al nostre cap no deixen de ser això: móns que no formen part de l’aquilara. Aquest disc convida a afluixar-se, a abaixar expectatives, a acceptar la vida que tenim…


El títol és una mica provocatiu.
El títol ve del control parental que hi ha en certs ordinadors. Quan nosaltres vam començar a utilitzar ordinadors, segurament els nostres pares i mares ja feien servir aquest tipus de tallafocs perquè estiguéssim ben cuidats. Ara aquest control se n’ha anat a la merda perquè els fills ho remouen tot. Els fills són un bon mirall per fer-te veure les coses que encara et cal treballar.

Un dels vostres primers èxits va ser "Verdura i peix". Des d'aleshores a cada disc hi ha alguna referència a aquesta cançó.
Sí, sí. Ens anem fent aclucades d’ull a nosaltres mateixos. És l’eco de la nostra identitat. Per nosaltres, “Verdura i peix” va ser molt important per definir què havíem vingut a fer en aquest món i això ha tingut eco als discos següents.


Teniu gaire en compte que als vostres concerts també hi van pares i mares?
Sí, al cent per cent. Amb aquest disc hem fet un canvi de paradigma en el sentit que tenim molt presents els adults i alhora volem que els nens i nenes puguin mirar el conjunt: que no només se sentin protagonistes ells sinó que vegin que conviuen amb uns adults imperfectes als que també els passen coses.