El soroll elèctric, la patacada al ventre del cop de bateria, la veu cremant per cridar contra les injustícies, el baix directe a l'estómac, sensacions perdudes des de fa uns mesos però que esperen el seu moment per esclatar. El concert d'ahir de La Inquisición a la sala Estraperlo de Badalona per presentar el seu segon disc Tenevrae (HFMN, 2020) va ser una mostra d'aquesta força amagada que sempre han tingut les bandes quan toquen a una sala, quan veuen a un públic receptiu i amb ganes de segregar adrenalina.

Ganes no en faltaven, la llàstima és que fos un streaming, un concert dirigit a un espectador a distància, al saló de casa seva o des de qualsevol dispositiu mòbil. La inquisición, juntament amb altres noms com Deadyard, Rat-Penat, Crim o Les Buch estan donant una bona dosi d'oxigen a la nova escena punk que sorgeix de terres catalanes.
 
“Quan vam començar ja tocàvem davant de quatre persones, ja estem acostumats!”, va dir el seu cantant Rubén López dirigint-se a la poca gent (tècnics, càmeres i periodistes, principalment) que hi havia a la sala. I la banda es va saber comportar com si estigués en una nit amarada de suor i amb el públic llançant-se de cap des de l'escenari.

I és que a la banda barcelonina li sobra actitud escènica: vestits de negre rigorós i les closques pelades, sense basar-se en himnes per cantar amb el puny alçat (que també n'hi ha), busquen la consciència en les lletres “El himno de España”, “Falsos profetas” o “Guerra total”. “Nosaltres venim de bandes com els MC5 o Eskorbuto”, va confessar Rubén, i justament per aquests orígens i influències, és d'aplaudir que acabin els seus concerts amb una versió de “Verte amanecer” de Dorian, una banda diametralment oposada als seus paràmetres.