La recuperació de les tres darreres temporades, des del 2017, i sobretot l’acceleració constatada el 2019 en la facturació de la indústria del directe, feien preveure un any 2020 amb molt bones perspectives. El consum de concerts i festivals havia augmentat i –tot i que el públic dels grans certàmens s’ha estabilitzat– l’oferta en general s’havia diversificat amb nous formats i espais diferents, sumada a una major capacitat de contractació dels ajuntaments i les institucions públiques. Així ho recull l'Anuari de la Música 2020, coeditat per l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) i el Grup Enderrock.

No obstant això, la situació catastròfica provocada per la pandèmia i les mesures que s’han aplicat han ensorrat aquestes perspectives amb la caiguda de gairebé un 90% de la facturació del sector, l’anul·lació d’un 80% dels concerts previstos i la caiguda d’un 94% dels espectadors. La indústria del directe estima que enguany la facturació podria caure un 87%, amb unes pèrdues històriques de fins a 88 milions d’euros, a causa de l’anul·lació del 80% dels concerts (16.500 actuacions) i la caiguda d’un 94% d’espectadors (12,3 milions) motivat per les mesures restrictives de la pandèmia, segons dades de l’enquesta realitzada per Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC).

Els treballadors del sector
Els músics han vist reduït el 75% de l’activitat respecte a l’estiu anterior i no albiren cap represa per al 2021, segons ha recollit l’Acadèmia Catalana de la Música. Des de l’inici de la pandèmia han estat afectats per acomiadaments o ERTOs el 76% dels professionals del sector musical (músics, promotores, managements, representants, empreses de serveis i autònoms), segons dades de la Unión de Músicos.

​El cop de les discogràfiques i les sales
Els segells discogràfics també han previst una caiguda d’ingressos del 65% entre el març i el setembre del 2020 i un 85% menys de discos venuts. Les sales han hagut de suspendre el 95% de l’activitat amb una reducció de 40,5 milions de facturació i més de 10 milions de pèrdues directes provocades pels costos de manteniment durant el tancament. I, finalment, les escoles de música han calculat una pèrdua de 280.000 euros per despeses estructurals. 

Mesures insuficients per frenar l'hecatombe
Les associacions professionals representades al sector musical han fet pinya per primer cop de manera unitària amb l’Acadèmia Catalana de la Música per defensar els seus interessos i plantejar un pla de xoc d’aplicació urgent, que s’ha presentat acompanyat d’un paquet de mesures previstes en un Pla de Recuperació estructural. A Catalunya, el sector s’ha mostrat crític per la manca de complicitat i pel suport insuficient a empreses promotores i gestors de sales, sobretot de part dels ajuntaments.

En un clar contrast, la majoria de governs europeus ha plantejat mesures per minimitzar la situació. Holanda ha aportat 482 milions d’euros d’ajuts a tota la indústria cultural; França ha destinat 220 milions a la música en viu, a més de crèdits tous i moratòries en impostos; Itàlia ha designat fins ara una partida de 130 milions a la cultura; l’administració britànica ha abocat 3,4 milions de lliures per rescatar el sector cultural, i Alemanya ha ofert un fons de 50 milions per donar liquiditat a les empreses culturals i ajudes directes als professionals, a més de cobrir un 75% de les facturació anual.