El volum de vendes del negoci discogràfic català del 2019 va representar 13 milions d’euros, amb un clar augment del 13% de la facturació en el total de la indústria discogràfica. El mercat físic va seguir en davallada del 12% (2,3 milions d'euros), mentre que el mercat digital va assolir un bon creixement del 30% (traduït en un 10,6 milions d'euros). La facturació digital representa el 82% del total, equiparable a la realitat dels mercats internacionals.
Rànquing de vendes
El rànquing de vendes d’artistes catalans va situar el 2019 només un disc català per sobre les 10.000 còpies: El disc de la Marató (192.000). La segona posició l’ha ocupat un artista espanyol, Alejandro Sanz, que va presentar #ElDisco (Universal), un treball amb una cançó en català i castellà cantada amb Judit Neddermann, que va col·locar 80.000 còpies com a doble disc de platí. A partir d’aquí, el 2019 ha estat un any dolent per als artistes supervendes catalans, ja que cap altre disc no ha assolit les 40.000 còpies, en comparació amb els sis àlbums que s’havien registrat l’any anterior.
Els discos d’or (20.000 còpies) han estat per a la barcelonina Aitana amb Spoiler (Universal), el duet de Cornellà Estopa amb Fuego (Sony), el sabadellenc Sergio Dalma amb 30… y tanto (Sony) i la cantant d’Elx Alba Reche amb Sus canciones (Universal), cap d’ells amb cançons en català.
Els títols més venuts amb cançons pròpies en llengua catalana van ser Amuza, del vallesà Miki Núñez (Música Global / Universal), que inclou la popular “Escriurem” i “Per tu”. El primer íntegrament en català va ser Per la bona gent del quartet barceloní Manel (autoeditat), i el darrer treball del segarrenc Joan Pons, El Petit de Cal Eril, Energia fosca (Bankrobber), que van aconseguir col·locar més de 10.000 còpies en físic i digital, el que és considerat disc d’or català. Per darrere, només Lax’n’Busto amb Polièdric (RGB Suports) i Mazoni amb Desig imbècil (Bankrobber) han superat els 5.000 discos venuts.
Tot i que les vendes de discos en català han estat discretes el 2019, la quantitat d’edicions ha augmentat com mai i ha assolit un nou rècord històric de 1.284 referències, sumant les novetats i les reedicions, cosa que suposa un creixement de l’11% de la producció respecte a la xifra del 2018.
El rànquing d’audiència del 2019, recollit per Apecat, ha comptabilitzat que les 30 cançons més radiades en català han sonat 33.810 vegades a les 18 ràdios musicals més importants; una dada que engloba una vintena d’artistes d’un total de deu segells discogràfics. La cançó que més ha sonat a les emissores catalanes ha estat “In the Night”, d’Oques Grasses, un dels temes més populars del seu darrer treball, Fans del sol (Halley Records).
Producció per estils
Com cada any, l’estil majoritari és el pop-rock, que agrupa un total de 465 noves referències –un 18% més que l’any anterior–, seguit de la cançó d’autor amb 251 títols (+6%) i el jazz amb 155 edicions, amb un cert decrement respecte al 2018 (-8%). L’estil que ha experimentat un creixement més destacat és el de les músiques urbanes, que agrupa 147 títols, amb un increment interanual del 84%. La música folk i ètnica agrupa 81 títols, un 17% més que el 2018; la clàssica 63 referències (-20%), i els discos infantils i per a públic familiar han estat 22 (-33%).
El 69% de gravacions en català s’han originat al Principat –875 discos amb un augment del 19% respecte al 2018–; el 20% han estat artistes del País Valencià –247 edicions (+47%)– i el 8% procedents de les Balears –98 edicions (-6%)–. Bona part de l’extraordinari resultat de la producció valenciana és responsabilitat de la política cultural de la Generalitat Valenciana, que ha apostat els darrers anys per línies de suport a edicions en valencià, i a la feina del Col·lectiu Ovidi Montllor, promotor dels premis de la música en valencià.
Espectadors per estils
Una altra dada rellevant és la recuperació de públic als festivals de cançó (+12%), folk (+9%) i clàssica (+4%), s’ha estabilitat als certàmens per a públic familiar (+1%) i s’ha constatat una davallada en els espectadors de jazz (-7%). Les grans orquestres han guanyat un 10% de bolos, mentre els conjunts han perdut un 5% de concerts.
La xifra d’espectadors als festivals de cançó han augmentat un 12%, amb creixements considerables al BarnaSants, el Rodautors i el TrafiCants alhora que s’han consolidat els nous certàmens. Els festivals de música d’arrel dels Països Catalans han experimentat un notable creixement de públic (9%), després de dos anys de davallades, a més de sumar nous certàmens a València i Palma.
Les extraordinàries xifres d’evolució dels principals festivals de jazz del 2016 (+13%) i del 2017 (+15%), es van estancar el 2018 (2%) i han mostrat signes de recessió el 2019 (-7%), per primer cop en els darrers cinc anys i especialment entre les grans cites.
La tendència d’espectadors a l’alça del 2019 (+4%) als festivals de clàssica més importants trenca la davallada dels darrers anys: 2018 (-7%) i 2017 (-1%). El resultat és fruit d’una major diversitat de propostes i una àmplia varietat de públics.
La xifra de públic als festivals per a públic familiar als Països Catalans s’ha mantingut estable el 2019, amb un lleuger creixement mitjà de l’1%. Cal destacar l’aparició de nous certàmens com el Monumental Kids a Barcelona i el Diverland a Calonge.
Les tres grans orquestres catalanes de concert-ball-sardanes (Bisbal, Selvatana i Maravella) han seguit al podi amb millors contractacions, i globalment han guanyat un 10% de bolos el 2019 respecte al 2018. Per contra, els conjunts de ball, versions i tribut han aportat dades negatives el 2019, amb una nova davallada del 5%, que se suma al 8% de l’any anterior. Els formats mitjans han perdut quota de mercat.
.gif)
.gif)
