Va ser un dels compositors i una de les veus de La Madam i després ha bastit una carrera en solitari que, si bé no ha aconseguit grans èxits populars, li ha valgut el reconeixement d’alguns dels seus companys d’ofici. Instal·lat des de l’octubre passat a Belver de Cinca, un municipi castellanoparlant de la Franja, Llongue acaba de presentar un nou senzill, “Cau la tardor sobre el mar” (Microscopi), del qual avui estrenem el clip.


“La vaig escriure quan ja era conscient que me n’anava del mar i la cançó parla d’això fent una metàfora amb el final de la temporada d’estiu”, explica el músic sabadellenc. “Cau la tardor sobre el mar” arriba només un any després de la publicació de L’hora viscuda (Microscopi, 2020) el darrer treball de Llongue, que anteriorment s’havia passat més de deu anys sense cap nova estrena. “El meu disc es va veure molt afectat per la pandèmia. Estava fent una bona campanya de promoció i a finals de febrer ja tenia programats sis concerts. Se’n va anar tot a la merda", es lamenta l'artista, que de sobte es va trobar a casa amb una capsa plena de discos que volia vendre als concerts. Sobre l'aparició d'aquest nou tema, poc més tard de la publicació de l'àlbum, Llongue afegeix que li agrada molt el concepte de senzill, "perquè és una manera de tornar als orígens, de recordar la gent que existeixes i fer pujar una mica els números de Spotify”.
 
Pel que fa a l'audiovisual que acompanya el nou senzill, el mar acapara tota la pantalla. “Tenia clar que havia de ser un clip amb el mar de protagonista. Jo tinc una càmera i feia temps que havia gravat imatges a la cala la Mora d’Altafulla, però se’m van malmetre. I vaig veure que un amic de Tossa de Mar havia penjat imatges del mar, i que el Joan Masdéu també ho havia fet, i la meva neboda… I els vaig demanar que me n’enviessin més. Ho he completat amb uns playbacks que vaig fer a la casa nova. A més, també hi surt l'Iol Casas, que és el que ha gravat les bateries i el Ricard Latorre, que ha fet el moog setanter que se sent. A més a més, ells també em van enviar pistes de vídeo. Tota la resta (guitarres, baix, veus…) ho vaig gravar jo. Al final de tot hi surt el Litus, amb una mena de coda de la cançó “Un temps molt llarg” del disc La Bèstia (Produccions Pedralbes, 1995).