La cantant Guillermina Motta es va donar a conèixer quan el 1964 es va integrar a Els Setze Jutges. De la mateixa generació que Pi de la Serra, ben aviat va esdevenir una de les veus referencials de la Nova Cançó i es va convertir en la primera artista del col·lectiu que va presentar un llarga durada. Ha compost les seves pròpies cançons, ha versionat alguns dels grans de la chanson, ha musicat poemes, ha cantat tangos, cuplets i nadales i va participar als mítics discos Història de Catalunya amb cançons (Edigsa, 1971) i Llegendes de Catalunya (Edigsa, 1975).


Els seus darrers enregistraments són del 2002, quan va reunir en sis discos –Fent equilibris (Columna Música)– la majoria de les seves gravacions i hi va afegir algunes peces inèdites gravades expressament. En total ha presentat una desena de discos de 45 revolucions i més d’una quinzena de llarga durada. A més, Motta, va ser una de les muses de la gauche divine barcelonina i va participar a la tancada d’intel·lectuals a Montserrat de l’any 1970.


Ha treballat a la ràdio i a la televisió on, entre altres coses, ha fet programes d’entrevistes. En la seva faceta d’actriu ha participat en sèries de televisió i en pel·lícules de cinema. El 2007 va rebutjar la Medalla d’Honor en categoria d’or concedida pel Parlament de Catalunya a Els Setze Jutges.