Enguany fa 75 anys del naixement del cantautor granadí Carlos Cano. Com a homenatge, la reputada contrabaixista Giulia Valle n'ha revisitat el repertori i li ha donat el seu toc personal i jazzístic, tot mantenint-ne l’essència. Aquestes versions es van poder sentir en directe ara fa un any al cicle BarnaSants, en una coproducció de BarnaSants, Taller de Músics i Carlos Cano Producciones SL, però enguany arriben en forma d’un disc editat amb Satélite K: Carlos Cano en clave de jazz. Avui descobrim com sona un dels temes inclosos a l’àlbum: “Siempre”.



“«Siempre» em va semblar un tema molt important dins del repertori a escollir”, explica Valle. “Per un costat, l’extraordinària sensibilitat de Cano, que a través de les seves paraules desaprova taxativament l’homofòbia. Per l’altra banda, el fet que aquest tema està dedicat a Lluís Llach, que va ser un gran amic de Cano i en va marcar l'etapa a Barcelona”.
 
La contrabaixista arranja i s’emporta al territori jazzístic un repertori de cançó d’autor, aconseguint amb virtuosisme conservar l’ànima del tema original, però dotant-lo d’una nova vida. Tot això, Valle ho fa acompanyada de l’encertada veu de Rusó Sala, Mark Aanderud al piano i teclats, Edu Pons als vents, Sandrine Robilliard al piano i Dani Domínguez a la bateria.

Moltes veus per entendre el cantautor
Pel que fa a l’admiració per l’obra de Cano, l’artista ho resumeix en una frase, recollida al llibre Carlos Cano. Voces para una biografia (Carlos Cano Producciones / Diputación de Granada): “Crec que jo resumiria Carlos Cano en un concepte: les ànsies de llibertat”.
 
El periodista Omar Jurado i el fotògraf Juan Miguel Morales –un dels caps de fotografia del Grup Enderrock–, signen aquesta monumental aproximació al món del cantautor andalús Carlos Cano (1946-2000). Una cinquantena de personalitats –músics, activistes socials, amics de la infància– hi són entrevistades i retratades, deixant testimoni de la riquesa i la diversitat de l’obra del músic de Granada. De Lluís Llach a Paco Ibáñez i d'Ian Gibson a Federico Mayor Zaragoza, s’aixeca un retrat coral de Cano i tot el seu imaginari.