Galgo Lento és l’àlies del jove cantautor terrassenc Martí Galan que presenta avui el seu primer àlbum, Dies i dies (Luup Records, 2021), on paisatges onírics s’expressen entre el lo-fi i el pop metafísic. El mes de gener, el músic ja havia avançat el projecte amb la cançó “130 metres” i, al febrer, va publicar el segon tast del disc, “Simple realitat perduda”, amb la col·laboració de Yudi Saint X. Parlem amb l'artista perquè ens relati els dies que l'han dut fins al seu debut.



Fa uns anys, Martí Galan va començar a produir bases de rap, trap i altres músiques urbanes. Més tard, la influència d’artistes com Ferran Palau o El Petit de Cal Eril li van “donar vida” per abocar-se a combinar la sonoritat lo-fi i el pop metafísic amb el rap. Amb l’àlter ego de Galgo Lento, assumint el paper d’un personatge que és “un llebrer atípicament lent que no se sent part del que és i es troba una mica fora de lloc”, va començar a filar les seves pròpies lletres. El seu debut, Dies i dies, va néixer a la mateixa habitació del músic vallesà: “Agafava el micro, improvisava algunes frases i, si m’agradava el resultat, continuava per aquella línia. Les cançons s’han fet elles mateixes”.

Deixant l’empremta de les seves inquietuds amb la cura de qui s’autoretrata, creu que ha arribat a fer la música en català que li agradaria escoltar: “Amb una calma gairebé impersonal, m’expresso lluny del pessimisme, fent música des de la distància per agafar perspectiva de mi mateix”, assegura Galan.


La lírica del jove cantautor pop “remarca els típics problemes que pot tenir un xaval de classe mitjana, que no semblen molt durs, però que poden acabar calant, fent-te sentir aixafat o amb una autoestima baixa”. Així, Galgo Lento aposta per “musicar diàlegs interns” amb la voluntat d’acompanyar tots aquells oients que hi vulguin empatitzar.