El 10 de maig farà 30 anys de l’aparició del disc Ben endins (Salseta Discos, 1991) de Sopa de Cabra, el treball més exitós de la música en català dels 90. Un disc singular presentat en forma de doble elapé, del qual tres cares eren en directe i una, d’estudi. Les cançons en directe van ser enregistrades a la sala Zeleste de Barcelona (actual Razzmatazz) les nits del 20 i 21 de febrer del 1991.

La decisió de publicar un disc en viu es va prendre així que es va publicar La roda (Salseta Discos, 1990). “Cap dels dos discos que havíem fet no transmetia el so que Sopa tenia als concerts i al local d’assaig. En realitat, sonàvem més garatge, més brut, més potent... Realment, la distància entre els discos i el directe era abismal”, explica Josep Thió. El director del segell Salseta Discos, Salvador Escribà, de seguida va saber les intencions de la banda: “M’ho van dir i em va sorprendre molt. No era normal que un grup amb només dos discos gravés un directe, però el ressò i el rebombori que hi havia amb Sopa ho justificava”. Quintana hi afegeix: “Vam sentir a dir molts cops el comentari que un directe no es feia fins que no havies tret cinc o sis discos com a mínim. Com si només pogués ser un resum de grans èxits... Vam sentir que trencàvem la norma”.



Finalment van arribar els dies 21 i 22 de febrer. Les entrades per als dos concerts s’havien exhaurit dies abans i la sensació és que si s’hagués celebrat un tercer concert, també s’hauria omplert la sala. En sortir a l’escenari, Gerard Quintana va saludar el públic amb un nou crit de guerra: ‘Bona nit, malparits!’. “En Francesc ‘Cuco’ Lisicic m’havia dit que havia d’aprendre de la manera com Janis Joplin tractava el públic. Vaig sortir, me’l vaig mirar i vaig dir ‘Bona nit, malparits!’ com podia haver dit ‘Bona nit, fills de puta!’. En tot cas era una salutació de complicitat a algú amb qui tens molta confiança.” Trenta anys després, la salutació encara segueix perseguint el cantant: “No me n’he deslliurat. Vaig pel carrer i encara hi ha gent que em diu ‘bon dia, malparit!’”.
El disc es va publicar el 10 de maig –dilluns que ve en farà trenta anys–, quan encara no feia tres mesos dels concerts. El nom escollit va ser Ben endins, un títol amb diverses interpretacions, inclosa la sexual. “És un títol del Gerard. Normalment fèiem servir un fragment o el títol d’un tema, però en aquest cas tenia altres connotacions. Reflectia el nostre moment: portàvem el rock ben endins”, apunta Thió. “Els títols, si són polisèmics i per tant tenen diverses interpretacions, ens satisfan més”, afegeix Quintana.

Un concert de presentació, de nou a Zeleste, va iniciar una gira en la qual ja es va constatar el gran èxit del disc. Un reconeixement que encara perdura trenta anys més tard, tal com confirma l’actual mànager dels gironins, Xavi Pascual: “La versió de ‘L’Empordà’ que ha quedat és la del Ben endins, amb aquell ‘uhhh’ que encara ara crida el públic”.
 
Per celebrar l’aniversari, dilluns vinent s’estrenarà un clip amb la cançó “Si et quedes amb mi”, regravada especialment per a l’ocasió amb la participació de sis convidats: Santi Balmes (Love of Lesbian), Beth, Joan Dausà, Alguer Miquel (Txarango), Judit Neddermann i Suu. És el tret de sortida d’una celebració que ens portarà una gira de Sopa de Cabra anomenada 30 anys Ben endins. El retrat d’una generació; una exposició a Girona; un altre senzill amb col·laboradors encara per rescatar; i una reedició digital del disc a la qual s’hi han afegit algunes peces que no van tenir cabuda al disc original d’ara fa tres dècades.