El cantant de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries es considera un cantautor de llarga trajectòria: “Sempre m’he sentit un amant de la cançó d’autor, ja des de La Cucafera, i no cal dir-ho amb els Quicos. El que passa és que la gent sempre m’ha catalogat i classificat en la música folk”. La novetat és que ara, després de 44 anys als escenaris, 2.500 concerts i 22 discos, el cantant presenta Bonaire 12 (Discmedi, 2020), debuta amb el seu nom i en solitari: “Em responsabilitzo totalment del disc. La diferència amb el que havia fet fins ara és que aquí faig absolutament el que em ve de gust a mi”. Ens explica quatre claus del treball.


​
1. Debut en solitari
“He fet moltes coses però sempre darrere de grups. Fa 28 anys que soc als Quicos, abans ja havia fet altres coses i des del 2011 que he participat en projectes com Gràcies, Ovidi, Sense Pistola i Tren Seeger, sempre en projectes col·lectius. Aquest és el primer en solitari, però no el considero un debut.”

2. La veu dels poetes
“La música pot fer arribar els poemes a llocs insospitats. He arribat als poemes gràcies a Ovidi Montllor, Xavier Ribalta, Paco Ibáñez... i vull donar continuïtat a la faena. He musicat Zoraida Burgos, Gerard Vergés, Jon Gras, Enric Casasses, Carles Renau i Jaume Rocamora, que va ser l’inventor del terme ‘Terres de l’Ebre’.”


3. Veloso i Pi de la Serra
“Al primer disc que signo amb el meu nom hi he posat dos dels meus referents en el món de la cançó d’autor: Pi de la Serra i Caetano Veloso, de qui canto “Terra”, un dels temes més bonics que he escoltat. Amb Pi de la Serra ens vam conèixer quan jo estava al grup La Cucafera i ens vam retrobar pel centenari de Pete Seeger.”

4. Una vida farcida de músics
“M’ha fet il·lusió reunir col·laboradors de totes les èpoques des del 1977, quan vaig començar amb La Cucafera. Hi ha Eduard Altaba, Rafael Zaragoza ‘Zarita’, Ramon Solé, Cati Plana i Els Quicos, que m’han acompanyat al llarg de quatre dècades.”