L’estiu de 2006 Lluís Llach va estrenar el seu darrer disc i s’acomiadava del públic amb una gira que va passar per tots els Països Catalans. Feia anys que Llach havia explicat que tenia pensada una data de retirada i amb la publicació d’I. (disc editat per Claus Records i que cal pronunciar ‘i punt’) feia explícit aquest final. “Una força vital em porta a fer-ho. Crec que tinc dret a descobrir noves maneres de ser feliç més enllà de la vida pública”, explicava a la roda de premsa de presentació.
Amb tot, Llach vivia aquell 2006 immers en una gran quantitat de projectes: la primera part de la gira de comiat (que culminaria el març del 2007 a Verges); la participació en la pel·lícula La revolta permanent de Lluís Danés; l’espectacle Tranuités, i altres projectes en cartera com una integral amb tots els poemes que ha cantat de Miquel Martí i Pol.
El darrer disc en estudi, i., és un disc singular en la trajectòria del cantant de Verges, on s’hi sumen moltes coses i hi ha links per tal que qui el descobreixi tardanament pugui seguir remenant la seva obra. Hi ha la revisió de velles cançons (“El dia” mai no enregistrada, “Geografia”, “Tinc un clavell per tu”); hi ha Miquel Martí i Pol, aquest cop en passiva amb un homenatge “Sabessis bé/MMP”, escrit després de la mort del poeta el 2003; hi ha cançons d’amor i d’amistat (“Sempre queda un fil”, “Potser el desig”); hi ha cançons de lluita i d’esperança (“A poc a poc”, “Tossudament alçats”, “Jo hi soc si tu vols ser-hi”), i finalment hi ha una versió de la cantant francesa Barbara (“Fins quan i per qui”).
Llach va fer el seu darrer concert el 24 de març de 2007 a Verges. Posteriorment, tal com ja havia anunciat, només ha reaparegut esporàdicament amb l’acompanyament del seu piano.