El Pati d’Armes del Castell de Montjuïc s’ha convertit aquest estiu –com ja va fer-ho l’any passat– en una fortalesa on la música es reivindica com una opció cultural segura. L’ampli recinte acull aquest mes d’agost el cicle Sala BCN, de dijous a diumenge a les 21 hores, amb propostes catalanes i de la resta de l’Estat i una curadoria musical per a tots els gustos.
 
La iniciativa de Sala BCN, organitzada per l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya - ASACC– pretén contribuir a mantenir viva l’espurna de la música en directe en un moment en què la gran majoria de sales de la ciutat es troben una situació crítica causada per la pandèmia.
 
L’espectaculor entorn de l’antiga fortalesa militar va acollir aquest diumenge 15 d’agost el retorn d’El Último Vecino als escenaris barcelonins. El projecte liderat per Gerard Alegre tornava a casa, tot fent una pausa en la producció del que serà el seu tercer disc d’estudi –la seqüela de l’aclamat Voces (Canada/Club Social, 2016)–, que el músic es troba gravant a Madrid.
 
La nit va arrencar amb el set musical de DJ Shack, i mentre queia la posta de sol va pujar a l’escenari la primera banda de la nit: Nueve Desconocidos. El grup, que pren el nom d’una societat secreta formada a l’Índia fa més de 2.000 anys, és el novíssim projecte personal del músic mexicà Ares Negrete. Negrete va desplegar amb to melancòlic els seus primers senzills: aquest 2021, data d’inici del seu projecte, ha donat a conèixer quatre cançons, entre les quals es troba “Preguntas”, amb la col·laboració d'El Último Vecino. Com a comiat, va interpretar una versió de “Puente” de Gustavo Cerati, tot agraint al públic a través de la cèlebre lletra del músic argentí: “gracias por venir”.
   
Però el comiat va ser breu i és que, en aquesta ocasió i per una indisposició de Bernat Castells, guitarrista habitual d’El Último Vecino, Ares Negrete va ser l’encarregat de completar la formació –juntament amb Manuel Leal a la bateria i Pol Valls als sintetitzadors– que secundaria Gerard Alegre. El músic barceloní va ser precisament l’últim a pujar a l’escenari per donar per començada la festa.
 
Al músic li va costar una mica trobar-se còmode a l’escenari. A la falta de rodatge davant del públic –“aquesta cançó l’he d’assajar més...”, va admetre el cantant en algun moment–, s’hi va sumar una onada de calor encara més dolorosa a causa dels focus de llums, i un públic assegut a qui costava deixar-se anar. “Esteu tots conformes amb aquesta situació?” preguntava Alegre, conscient que oferir un concert proper i ple d’energia com els que ens té acostumats és complicat.
 
Tot i així, els bolos d’El Último Vecino sempre destil·len passió i la tornada a la seva ciutat natal no va ser menys. El repertori va incloure temes dels seus primers treballs i també algunes de les cançons més recents –“Qué caro” o “Mi nombre”, que van veure la llum a principis d’any– i també “Mi camino perfecto” i “Hechizo”, que encara no han complert els dos mesos des de l’estrena.
 
L’explosió del públic i del músic es va produir en els últims compassos del concert, amb la interpretació de les dues cançons més cèlebres d’El Último Vecino i aquelles que, l’any 2014, el van confirmar com una de les propostes més interessants de l’escena indie estatal: “Tu casa nueva” i “Culebra, columna y estatua”.
 
Encara queden dues setmanes del Sala BCN que ocupa el Castell de Montjuïc de dijous a diumenge. Entre el 19 i el 22 d’agost hi passaran Joan Colomo i ‘La Radiofórmula’, Futuro Terror, Ginebras i Monterrosa com a caps de cartell. Els darrers espectacles –entre el 26 i el 29 d’agost– tindran Mujeres, Fasenuova Kokoshka i Seward com a principals protagonistes. Un cop acabat l’agost, Sala BCN es traslladarà a les sales de concerts de la ciutat: La Nau, Sidecar, la Sala Vol o el Taller de Músics seran alguns dels espais que durant el setembre funcionaran per poder donar cabuda a aquesta proposta.