La cantant d'Alosa Irene Romo ha agraït el XIX Premi Miquel Martí i Pol en nom tant d'ella com de l'altra meitat del duet. "La cançó va sorgir des de la tristesa i la vam voler acabar des de l'esperança, que és en el món que creiem". La cantant també ha afegit que el poema de Joan Maragall el van trobar idoni per a cloure la cançó amb esperança.
Alosa actuant al Terra i Cultura 2026 Foto: Juan Miguel Morales
El segon premi ha recaigut en el duet flixanco Terrae per l’adaptació del poema “Ens han deixat el crit”, de Zoraida Burgos, que van enregistrar al seu debut El primer gra (Segell Microscopi, 2025). A més del guardó de 1.000 euros, el grup també ha rebut l’accèssit que atorga la la Fundació Mallorca Literària amb una residència artística de 14 dies a la Casa Blai Bonet-Centre de Poesia de Santanyí. Els membres del duet Andreu Peral i Genís Bagés han agraït ambdós guardons dient que la musicació "un homenatge a Zoraida Burgos i a tots aquells que van voler viure i apostar per les Terres de l'Ebre. És un crit cap a l'esperança i també d'amor per la literatura, perquè ens allunyi del caos i la por", ha declarat Andreu Peral.
Terrae i Lluís Llach al Terra i Cultura 2026 Foto: Juan Miguel Morales
Les altres tres cançons finalistes de l'edició d'enguany han estat "Pólvora" de Celobert, amb un poema de Muntsa Verdaguer, "Amor i temps" de First Breath After Coma i Salvador Sobral, amb un text de Joan Margarit, i "De què fugim" d'Ivette Nadal, amb lletra de Víctor Sunyol.
Durant el lliurament dels reconeixements, tant Terrae com Irene Romo d'Alosa –acompanyada del guitarrista Martí Escobedo– han interpretat les peces premiades. A més, abans de l'entrega de premis, el guanyador de l'any passat, el llançanenc Fredrik, ha interpretat "Un dia seré mort", amb text de Miquel Martí i Pol i "Rosó", composta per Josep Ribas, a partir de la lletra de Miquel Poal-Aregall.
Fredrik a l'acte d'entrega del Premi Miquel i Martí i Pol 2026 Foto: Juan Miguel Morales
Les millors adaptacions poètiques del darrer any van ser elegides a partir dels 99 originals presentats al certamen i dels poemes musicats publicats en qualsevol format al llarg del darrer any, del 12 de setembre del 2025 a l’11 de setembre del 2026, que han representat un total de 461 cançons.
Els poetes més musicats en català a les publicacions musicals del darrer any han estat Miquel Martí i Pol (23 cançons), Feliu Formosa (20), Joan Maragall (17), Maria Beneyto (16), Konstandinos Petru Kavafis (15), Adrià Targa, Joan Margarit i Josep Carner (10), Clementina Arderiu, Miquel Àngel Adrover, Pere Suau (9), Blai Bonet i Darío Olartua (8) i Vicent Andrés Estellés (7).
El jurat està presidit per Lluís Llach i integrat per l'actriu Sílvia Bel; la directora de Mallorca Literària, Carme Castells; el someller de Can Roca, Josep Roca; el poeta Eduard Escoffet, el cellerista de Vall Llach, Albert Costa, i el director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau. El Certamen Terra i Cultura és una iniciativa de la Fundació Lluís Llach amb el patrocini del Celler Vall-Llach i el suport de la revista Enderrock, l’Ajuntament de Porrera, l'Ajuntament de Lladó, BarnaSants, Mallorca Literària i la Fundació SGAE.
Foto de família del Terra i Cultura 2026, amb Lluís Llach, Alosa, Terrae, Fredrik i el jurat Foto: Juan Miguel Morales
PALMARÈS PREMI MIQUEL MARTÍ I POL
- Fredrik (2025) per “Dolça petxina” de J.V. Foix (2025)
- L'arannà - “Flor negra”, de Mercè Rodoreda (2024)
- Mar Grimalt - “La inutilitat”, de Damià Huguet (2023)
- Carles Dénia - “Oda apatxe a València”, de Ramon Ramon (2022)
- The Tyets -“El ratolí”, d’Enric Larreula (2021)
- Juan Valderrama - per “Podries”, de Joan Maragall (2020)
- Clàudia Cabero - “Dona dindi”, de Rosa Maria Arrazola (2019)
- Sommeliers - “La llibertat”, de Joan Margarit (2018)
- David Carabén - “Tot són preguntes”, de Joan Vinyoli (2017)
- Mireia Vives i Borja Penalba - “Si no fores (no amb mi)”, de Roc Casagran (2016)
- Bartomeu - “Els amants”, de Vicent Andrés Estellés (2015)
- Judit Neddermann + Ignasi Cussó - “El fugitiu”, de Miquel Martí i Pol (2014)
- Toni Xuclà + Gemma Humet - “Aquesta pau és meva”, de Salvador Espriu (2013)
- Roger Mas - “Si el mar tingués baranes”, de Maria-Mercè Marçal (2012)
- Tomàs de los Santos - “Homenatge anònim XV”, de Vicent Andrés Estellés (2011)
- Joan Manuel Galeas - “Em declaro vençut” de Miquel Martí i Pol; exaequo amb Òscar Briz - “Sense futur” de Salvador Espriu (2010)
- Sílvia Pérez Cruz - “Covava l'ou de la mort blanca” de Maria-Mercè Marçal (2008)
- Clara Andrés - “Personatges” de Josep Pedrals (2009)
