Procedència: Collbató (el Baix Llobregat).
Components: Lluc Rosell (guitarra) i Eloi Gómez (veu), amb la col·laboració de Jordi Aloy (sàmplers) i Edmon Piqué (segones veus).
Estil musical: Hip-hop i funky acústic.
Inluències: Cypress Hill, Al di Meola, Mucho Muchacho, Double Pact.
Quins grups heu abandonat pel camí? Pro-M i Carcoma.
Com pot encaixar In*Digna en la nova escena musical catalana? Pensem que és un principi d’obertura cap al terreny del hip-hop, tan mal explorat en les escasses aportacions que hi ha hagut fins ara. El hip-hop és poesia, i la poesia catalana té molta història i molta força. Ja va sent hora que algú hi faci alguna cosa.
Al públic li agradarà In*Digna si... l’escolta, si sap riure’s de si mateix i si aparta tots els seus complexos i ens veu en directe, però sobretot si li agrada la bona música.
Què opineu de l’evolució del pop-rock en català al segle XXl? En aquest moment estan en creixement grups com Anímic, que es mereixen tot el nostre respecte. El surrealisme musical està agafant molt de cos. Però ara és l’era del hip-hop en català, que està a punt d’esclatar. Qui no ho vegi és que està ben cec.
.gif)
