Procedència: Breda i el Baix Montseny (la Selva).
Components: Jordi Cao (bateria i baix), Gerard Solaz (guitarres, baix, bases, teclats i veu) i Sam Pereira (veu, guitarra, teclat, bases i lletres),
i la col·laboració puntual dels músics Jordi Vives (guitarra), Àlex Pereira (piano) i Mireia González (cello).
Estil musical: Entre la cançó d’autor i el pop-rock.
Influències: Joseph Arthur, Jeff Buckley, Jeremy Enigk, Nine Inch Nails...
Quins grups heu abandonat pel camí? FightingBack, Awgn, As Nude, Acrimony, Love Affair, Experimento 0 i Bubble State (el grup on ens vam conèixer, i del qual Mim de Cendra és una extensió).
Com pot encaixar Mim de Cendra en la nova escena musical catalana? Introduïm unes altres formes a les que estem acostumats a sentir en la música en català. Som un granet de sorra en la reivindicació dels drets
i deures, amb una visió personal i intimista.
Al públic li agradarà Mim de Cendra si... són uns bullits amb tendències depressives però amb il·lusió per viure.
Què opineu de l’evolució del pop-rock en català al segle XXl? Encara se'n fa massa ús polític (no social). Quan això deixi de passar, ens adonarem del potencial real que s’amaga darrere totes aquestes bandes que encara no formen part de l’escena i que tenen tantes i tantes coses per comunicar. De tota manera, val a dir que cada dia podem sentir més varietat de música en català i, per tant, molts més punts de vista sobre la nostra realitat.
.gif)
