Demà Joan Dausà publica a la fi el quart i esperat disc, Ho tenim tot (Promo Arts, 2021). L’àlbum conté deu cançons que reforcen l’imaginari del santfeliuenc, emocional, optimista i lluminós. De moment, el músic n’ha descobert dos senzills: el que dona nom a l’àlbum, “Ho tenim tot”, i el darrer: “La vida és més que això”. Nosaltres, avui, encara n’escoltem un altre en primícia: “El meu cos és teu”.
 


“El meu cos és teu” és potser de les cançons més melancòliques que hem pogut escoltar fins ara d’aquest nou treball. Dausà hi tracta l’alienació d’un mateix, una mena de bogeria i abstracció del propi ser, que potser per amor, es concreta en el fet que “el meu cos és teu”. Un beat persistent, que evoca el batec del cor, ens va portant per la història i les escenes que narren la cançó i en què la veu de Dausà repeteix que aquests moments no el representen: no és ell mateix; “no soc jo”.
 
“En aquesta cançó reflexiono al voltant de la necessitat -i dificultat alhora- de connectar amb un mateix més enllà de la personalitat, i fins i tot del cos físic”, explica el músic. “Costa molt sentir en quin moment estem realment al lloc que toca. I, quan passa, és insuperable. La relació amb un mateix és complexa. El més important és ser capaç d’identificar els moments en què estem realment connectats.”