Viladellops Vinícola és un projecte molt ambiciós que va més enllà del celler i que està situat en un paratge extraordinari, tant pel que fa al paisatge com a la història, molt vinculada al castell d’Olèrdola. Forma part de la DO Penedès i de l’Alt Penedès però es troba lluny de la plana, dalt de la serra del Garraf en un terreny calcari que condiciona la personalitat dels vins. La cantant i pianista Meritxell Neddermann confessa que no havia estat mai a un celler i presta atenció a tots els detalls i les explicacions que va fent el propietari, Marcelo Desvalls. De les seves converses en va sorgir un ampli ventall de temes que serviran per a la conversa posterior, ja amb la copa de vi als llavis.

El vinyater opina que un vi que et cansa a la segona copa fa que ni mengis ni beguis. Com la música. Malament del disc que a la segona cançó ja t’hagi cansat! “Hi ha dos tipus d’artistes, els que assoleixen gran èxit amb una cançó i no en sents a parlar mai més, i els que tenen un estil definit i van afegint seguidors a cada disc. El vi és com picar pedra i treballar cada anyada. I al final arriba el reconeixement. És una qüestió d’ofici. Per això hi ha molta gent que hi entra i al cap d’un temps ho deixa. I també és important tenir una mica de sort!”, relata Desvalls. La cantant hi està d’acord: “El sol fet de tenir accés a poder estudiar música ja és aquesta mica de sort”.
 
En el món de la música, els seguidors d’un artista li són fidels i estan al cas de les novetats que genera, i sempre estan pendents de saber quan es publica una nova cançó o disc. Però, en l’àmbit vinícola també hi ha fans fidels? “El món del vi ens permet gaudir dels paisatges a través dels glops. Recomano no ser només fidel a una marca i anar canviant, i tastant... Aconsello que el vi es compri a botigues especialitzades i que s’hi vagi amb un pressupost pensat. Com més vins tastes, més t’adones que és un món infinit. Crec que en això s’assembla a la música, que també és infinita”, apunta el vinyater. I està bé tenir uns vins preferits? “Cal arriscar-se a tastar nous vins i deixar-se aconsellar. Oi que no anem a un restaurant i demanen sempre macarrons? Doncs amb el vi tampoc no ho hem de fer!” Aquest paper de preceptors també el tenien les botigues de música, que a poc a poc han anat desapareixent. Ara hi ha més botigues de vins que de discos. “Si el vi es pogués tastar online, tampoc no hi hauria botigues de vins”, sentencia Neddermann.

La conversa passa per diferents moments i arriba al paper de la televisió i de la premsa. Marcelo Desvalls es lamenta: “Hi ha poca premsa vinícola especialitzada a Catalunya. Poca, però molt bona. I, sense parlar de política, considero que els vins catalans no estan tan ben tractats com els d’altres indrets per la premsa de Madrid. No sé si passa el mateix amb la música, si hi ha cantants catalans que no reben la mateixa atenció per part de la premsa espanyola...”. La cantant li respon a l’instant: “Com a artista, a Catalunya pots sobreviure. Quan he anat a Madrid m’he adonat de la gran desconnexió que hi ha de la realitat catalana. Sembla una altra galàxia”.
 
LA MILLOR HISTÒRIA
Segons el propietari de Viladellops: “Som en el millor moment de la història dels vins catalans; hi ha dotze DO catalanes i a totes es fan vins boníssims. La gent és molt defensora dels productes de la seva zona. A Galícia beuen molts vins gallecs, al centre beuen Ribera del Duero i Rioja... i a Catalunya sempre hem estat molt oberts a consumir Riojas. Ara fa vint anys la desproporció era bestial i només fa quatre anys es va aconseguir que el consum de vi català igualés el de la Rioja”. La cantant no s’atreveix a ser tan contundent: “No sé si és el millor moment de la història de la música catalana perquè no l’he viscuda tota, però hi ha projectes molt interessants. Vivim un moment molt bo”.

Meritxell Neddermann assegura que li agrada el vi, especialment el negre, i el vinyater diu que escolta música sovint però que és incapaç de retenir els noms dels artistes. Això sí, a l’estiu organitza vespres de vi i música al celler amb posta de sol inclosa, on se senten guitarres (divendres), bossanova (dissabtes) i soul (diumenges).