El prestigiós saxofonista Dani Nel·lo és un històric del rock i el rhythm’n’blues a Catalunya. Es va donar a conèixer amb Los Rebeldes i ha liderat Nel·lo i la Banda del Zoco i Mambo Jambo, amb qui ultima el cinquè disc, Exotic Rendez Vous (Buenritmo, 2021). S’ha trobat amb l’enòleg Xavi Garcia, copropietari del celler Alella Vinícola i responsable d’un dels vins catalans més famosos: Marfil.

Pocs vins hi ha a Catalunya que tinguin l’anomenada simbòlica del Marfil d’Alella, que té un passat esplendorós i s’ha consumit arreu del món. Les darreres dècades la pressió urbanística de Barcelona s’ha fet notar a Alella i molts ceps han estat arrencats i substituïts per urbanitzacions. Els que queden són uns herois. Dani Nel·lo escolta atentament les explicacions de l’enòleg i copropietari del celler, Xavi García, en una visita a través de les vinyes i la bodega. No només això, sinó que pregunta i contrasta la seva feina de músic amb la de vinater. “El tipus d’ambient que es crea al voltant del vi, fins i tot el tipus d’embriaguesa, és diferent i més alegre. A la meva filla li llegeixo mitologia i li vaig explicar l’episodi del déu Bacus, que va envair un país sense violència, només amb el vi”, detalla l’artista. I li respon García: “És que el vi és una beguda bàsica per la humanitat. Al final, tot ha passat al costat del vi”.
 
És el preàmbul d’una conversa sobre vi i música. El saxofonista reprèn una de les idees que ha llançat mentre xerraven a les vinyes: “M’ha interessat molt la idea de singularitat. Les tendències van canviant, però la singularitat fa que puguis jugar amb les teves regles. I, pel que m’has dit, això passa també amb el vi. Amb la música som esclaus de la novetat, de la tendència, de la immediatesa, de l’entreteniment… que són grans autopistes per les quals ens porta el sistema. Només ens pot salvar la singularitat”. El vinyater hi està ben d’acord: “La singularitat és la base de l’èxit o del fracàs, n’estic totalment convençut”. 

I Nel·lo prossegueix: “Si mantens la coherència és molt més fàcil defensar honestament la teva feina, i la gent ho nota. La moda té les potes molt curtes”. Ho remata Xavi García: “Has de trobar el teu camí. El món del vi és paral·lel a la cultura i la música, i ja està tot inventat. Nosaltres fem un vi singular, únic. És un vi de solera que elaborem des del 1976. I ens va molt bé, perquè ens ajuda a obrir les portes a altres vins: Si t’agrada el Marfil generós sec, pots tastar l’Ivori que és el mateix però quaranta anys més jove. Vam començar a fer vi negre amb merlot i cabernet, però al cap de deu anys vam veure que ens havíem equivocat. El món està inundat de merlots i cabernets molt més bons, més cars i més coneguts que el nostre. No hi havia lloc...”.
 
ROCK’N’VINS
Durant la xerrada apareix el saxofonista Ravi Coltrane, un artista que els uneix, fill de l’insigne John Coltrane, també saxofonista. “El someller César Cánovas va fer una selecció de vins i el Festival de Jazz de Barcelona ens va convidar a presentar el nostre vi d’Alella generós sec. Jo vaig fer una explicació del vi i Coltrane el va interpretar. Tocava mentre jo parlava i vaig flipar. És un vi que té oxidacions i ell ho va traslladar a sons rovellats. Va ser molt interessant”, recorda García.

I ja entrats de ple en l’afició per la música, que ja sabíem que el vinculava amb el músic barceloní, l’enòleg maresmenc confessa les seves preferències: “Soc molt de rock’n’roll i des de sempre m’ha agradat especialment el rockabilly. També vaig tenir l’època de grups com Kortatu però vaig créixer sobretot amb Los Rebeldes, Loquillo i similars. Més endavant vaig descobrir Stray Cats i allà em vaig quedar, tot i que m’agraden bandes com Nu Niles… De fet, amb un amic volíem anar al darrer concert que van fer Los Rebeldes abans de la pandèmia”.

Per la seva banda, Dani Nel·lo demostra que ho té clar quan es tracta de vins i begudes espirituoses: “Fa molts anys que no bec combinats. Per mi, el més genuí i al que em dedico és al whisky i al vi. El whisky no m’agrada que tingui un gust fumat i el vi… sempre vaig a la mateixa bodega, en la qual confio molt i em deixo aconsellar. No m’ha fallat mai. El vi que més m’agrada és el Montsant i la meva dona, que és de Bilbao, és més partidària dels Rioja. A partir d’aquí, tasto blancs afruitats i el muscat… Ara, compte, m’agraden els vins perfumats però que no es passin de gust. I quan anem de bolo ens agrada provar els vins dels llocs per on passem i actuem. No en soc un entès però quan m’agrada un vi, m’agrada molt. He anat un parell de cops a la Fira del Vi de Falset i és una passada”.