Músics i cellers

Empordanisme a les vinyes i als escenaris

L'artista empordanesa visita el celler Espelt per a conversar-hi amb la propietària, Anna Espelt

| 20/09/2021 a les 09:30h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, actualitat, joina, músics i cellers, celler espelt
Joina i Anna Espelt
Joina i Anna Espelt | Juan Miguel Morales
A mig camí entre Vilajuïga i Pau, al nord de l’Alt Empordà, hi ha el celler Espelt, un elaborador familiar que, en poc més de dues dècades, ha aconseguit fer uns vins coneguts i reconeguts. L’hem visitat amb la cantant empordanesa Joina, amb qui coincideixen en l’aire i el paisatge que els ha marcat decisivament. Gosadia, modernitat i autoexigència són alguns trets que comparteixen.

Al celler crida l’atenció un dibuix de traçat senzill en consonància amb les lletres que identifiquen els vins de l’etiqueta i que funcionen a tall de logotip. “La il·lustració i les lletres són de Mariscal”, revela l’enòloga, directora i propietària –amb el permís del seu pare– Anna Espelt. Explica que van començar a fer les etiquetes amb dibuixos de Javier Mariscal fa vint anys i que van ser molt provocadores per l’època: “No deixaven indiferent, o agradaven molt o generaven rebuig”. Igual que la música urbana.

Espelt té clara la personalitat dels seus vins: l’empordanitat. “Volem honorar les arrels fent el millor vi possible, i per fer-lo hem de conèixer bé el sol, la vinya i el clima. Cal trobar la millor vinya perquè els ceps facin el millor raïm i poder fer el millor vi possible. Hem trobat vinyes a l’Empordà de varietats locals que s’adapten perfectament al terreny: el lledoner blanc i el lledoner roig, els noms que rep la garnatxa a l’Empordà. En canvi, el nom garnatxa el reservem per al vi dolç de solera”, detalla la viticultora.
 

Joina i Anna Espelt Foto: Juan Miguel Morales


La rapera Joina es veu perfectament reflectida en l’explicació sobre la denominació d’origen, i hi aporta algun matís: “El lloc on hem nascut i crescut ens defineix moltíssim. En mi hi ha tingut molta influència, tot i que no se m’acudiria etiquetar de ‘rural’ la música que faig. Néixer i viure en un poble o en una ciutat és molt diferent i al final això es nota a les cançons. Vaig néixer a Biure d’Empordà, he anat a una escola rural, he fet música clàssica, he viscut a Barcelona… I tot això es nota. No faig música d’arrel però m’agrada molt escoltar-ne. M’agrada Rusó Sala, que és la meva professora de veu. El meu segon disc és molt diferent del primer, i encara no sé cap on anirà el tercer, ara que visc de nou a l’Empordà. Tinc les portes obertes. La decisió de fer rap no m’arriba del carrer sinó a través de la poesia. No soc una rapera habitual.”

La conversa creativa deriva cap a l’evasió. Ho apunta Espelt: “A la nostra cultura, el vi és la substància d’evasió més important. Pots buscar-hi l’espiritualitat i la intel·lectualitat, però la raó principal de ser del vi és compartir-lo i ser una mica més feliços mentre el bevem i després. Molt sovint el vi és un complement important, un catalitzador social. No és el mateix una conversa sola que acompanyada d’una copa. A mi m’agrada pensar que eleva el nivell de la conversa”. Joina hi afegeix: “Hi veig paral·lelismes. Una mateixa música i un mateix vi els pots posar en diferents contextos i fan funcions diferents. Les situacions amb vi i amb música són més fàcils de portar”.

Beure vi als 26
Anna Espelt s’adreça a la cantant i compositora amb una teoria: “Tu tens l’edat justa en la qual es comença a beure vi. Tinc la hipòtesi que la iniciació vinícola es produeix als 26 anys, que és quan la gent comença a convidar amics a sopar a casa. En canvi, si queden al bar es prenen cerveses. A les cases de cadascú és quan hi entra el vi”.
 

Joina i Anna Espelt Foto: Juan Miguel Morales
 

La cantant assenteix i assegura: “El vi té molt de glamur, i a més té aquell punt tan interessant d’obrir l’ampolla per compartir-lo. Tots bevem de la mateixa ampolla…”. Pel que fa als vins que li agraden, ho té molt clar: “No hi entenc gaire però en general m’agrada més el vi negre. Tot i que depèn del context, perquè per a un arrosset amb marisc, segur que triaria un blanc. En general m’agraden els vins més forts, que omplin la boca, densos, amb gust de fusta… A casa meva es beu vi cada dia però un és vi de batalla barrejat amb aigua amb gas. Per contra, els dies de festa prenem un vi més bo”.

I l’enòloga també acaba parlant de la música que li agrada escoltar: “Prefereixo els artistes empordanesos. Els meus grans hits ara mateix són Joina i La Ludwig Band. Però m’interessa també Carole King o Elton John, tot i que les meves filles em fan escoltar Nathy Peluso... La veritat és que m’enganxo a moltes coses molt diferents. I després hi ha el moment dels concerts, que és tota una altra cosa. Per exemple, fa unes setmanes vaig anar a veure Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi a Figueres i em vaig passar mig concert amb la pell de gallina, una sensació que no visc quan escolto els seus discos.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.