A mig camí entre Vilajuïga i Pau, al nord de l’Alt Empordà, hi ha el celler Espelt, un elaborador familiar que, en poc més de dues dècades, ha aconseguit fer uns vins coneguts i reconeguts. L’hem visitat amb la cantant empordanesa Joina, amb qui coincideixen en l’aire i el paisatge que els ha marcat decisivament. Gosadia, modernitat i autoexigència són alguns trets que comparteixen.

Al celler crida l’atenció un dibuix de traçat senzill en consonància amb les lletres que identifiquen els vins de l’etiqueta i que funcionen a tall de logotip. “La il·lustració i les lletres són de Mariscal”, revela l’enòloga, directora i propietària –amb el permís del seu pare– Anna Espelt. Explica que van començar a fer les etiquetes amb dibuixos de Javier Mariscal fa vint anys i que van ser molt provocadores per l’època: “No deixaven indiferent, o agradaven molt o generaven rebuig”. Igual que la música urbana.

Espelt té clara la personalitat dels seus vins: l’empordanitat. “Volem honorar les arrels fent el millor vi possible, i per fer-lo hem de conèixer bé el sol, la vinya i el clima. Cal trobar la millor vinya perquè els ceps facin el millor raïm i poder fer el millor vi possible. Hem trobat vinyes a l’Empordà de varietats locals que s’adapten perfectament al terreny: el lledoner blanc i el lledoner roig, els noms que rep la garnatxa a l’Empordà. En canvi, el nom garnatxa el reservem per al vi dolç de solera”, detalla la viticultora.
 
La rapera Joina es veu perfectament reflectida en l’explicació sobre la denominació d’origen, i hi aporta algun matís: “El lloc on hem nascut i crescut ens defineix moltíssim. En mi hi ha tingut molta influència, tot i que no se m’acudiria etiquetar de ‘rural’ la música que faig. Néixer i viure en un poble o en una ciutat és molt diferent i al final això es nota a les cançons. Vaig néixer a Biure d’Empordà, he anat a una escola rural, he fet música clàssica, he viscut a Barcelona… I tot això es nota. No faig música d’arrel però m’agrada molt escoltar-ne. M’agrada Rusó Sala, que és la meva professora de veu. El meu segon disc és molt diferent del primer, i encara no sé cap on anirà el tercer, ara que visc de nou a l’Empordà. Tinc les portes obertes. La decisió de fer rap no m’arriba del carrer sinó a través de la poesia. No soc una rapera habitual.”

La conversa creativa deriva cap a l’evasió. Ho apunta Espelt: “A la nostra cultura, el vi és la substància d’evasió més important. Pots buscar-hi l’espiritualitat i la intel·lectualitat, però la raó principal de ser del vi és compartir-lo i ser una mica més feliços mentre el bevem i després. Molt sovint el vi és un complement important, un catalitzador social. No és el mateix una conversa sola que acompanyada d’una copa. A mi m’agrada pensar que eleva el nivell de la conversa”. Joina hi afegeix: “Hi veig paral·lelismes. Una mateixa música i un mateix vi els pots posar en diferents contextos i fan funcions diferents. Les situacions amb vi i amb música són més fàcils de portar”.

Beure vi als 26
Anna Espelt s’adreça a la cantant i compositora amb una teoria: “Tu tens l’edat justa en la qual es comença a beure vi. Tinc la hipòtesi que la iniciació vinícola es produeix als 26 anys, que és quan la gent comença a convidar amics a sopar a casa. En canvi, si queden al bar es prenen cerveses. A les cases de cadascú és quan hi entra el vi”.
  La cantant assenteix i assegura: “El vi té molt de glamur, i a més té aquell punt tan interessant d’obrir l’ampolla per compartir-lo. Tots bevem de la mateixa ampolla…”. Pel que fa als vins que li agraden, ho té molt clar: “No hi entenc gaire però en general m’agrada més el vi negre. Tot i que depèn del context, perquè per a un arrosset amb marisc, segur que triaria un blanc. En general m’agraden els vins més forts, que omplin la boca, densos, amb gust de fusta… A casa meva es beu vi cada dia però un és vi de batalla barrejat amb aigua amb gas. Per contra, els dies de festa prenem un vi més bo”.

I l’enòloga també acaba parlant de la música que li agrada escoltar: “Prefereixo els artistes empordanesos. Els meus grans hits ara mateix són Joina i La Ludwig Band. Però m’interessa també Carole King o Elton John, tot i que les meves filles em fan escoltar Nathy Peluso... La veritat és que m’enganxo a moltes coses molt diferents. I després hi ha el moment dels concerts, que és tota una altra cosa. Per exemple, fa unes setmanes vaig anar a veure Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi a Figueres i em vaig passar mig concert amb la pell de gallina, una sensació que no visc quan escolto els seus discos.